Consell Insular d'Eivissa

www.conselldeivissa.es

Museu Etnogràfic d'Eivissa

tornar Imprimir

Foto Museo d'Etnografia d'Eivissa.

On és i com contactar-hi?

Can Ros, Puig de Missa
07840 Santa Eulària des Riu
tel. 971 33 28 45 · fax. 971 33 82 38
meef@conselldeivissa.es

Horari d'estiu:

de dimarts a dissabte:

- de 10.00 a 14.00 h
- de 17.30 a 20.00 h

diumenge:
- de 11.00 a 13.30 h

Horari d'hivern:

de dimarts a dissabte:
- de 10.00 a 14.00

diumenge:
- de 11.00 a 13.30 h

Els festius el museu romandrà tancat.

Què es?

A l'inici dels anys 90 del s. XX, el Consell Insular es va plantejar la possibilitat de crear un Museu etnològic que recollís el patrimoni cultural pitiús i amb aquest objectiu la màxima institució de govern de les Pitiüses va fer públic el seu interès d'adquirir una casa pagesa que pogués donar cabuda a un museu de la pagesia pitiüsa.

Es demanava que dins les possibilitats, fos una casa no gaire allunyada i de fàcil accessibilitat per als futurs visitants. Ateses les condicions esmentades, es va considerar adient l'elecció de can Ros, a Santa Eulària des Riu.

A partir de mitjans any 1991, iniciada la tercera legislatura, l'equip de govern del Consell Insular accelerà els tràmits. Tanmateix l'atès l'interès demostrat per la Fundació Illes Balears, s'arribà a l'acord que fos la Fundació que es fes càrrec d'adquirir l'immoble, mentre que el Consell Insular s'hauria de fer càrrec de la col·lecció museística i de la seua futura gestió. Ambdues institucions, de manera conjunta, restauraren i rehabilitaren la casa, el projecte de la qual s'encarregà a l'arquitecte Joan Prats Bonet; s'iniciaren les obres l'any 1992.

La distribució i estètica original de la casa, coneguda ja des d'un gravat del viatger francès Gaston Vuillier, de final del segle XIX, es va mantenir, però s'acordà afegir-hi una part nova: un trull. Per a la seua construcció es va fer una casa més, a la banda nord-est, que es va equipar amb les peces d'un antic trull que es va poder recuperar a la parròquia de Sant Miquel de Balansat, venut pels seus antics propietaris. Simultàniament la Fundació Illes Balears encarregà a Lina Sansano Costa, historiadora i antropòloga, l'elaboració d'un projecte museogràfic. Així mateix, es destinà un pressupost anual per a la creació d'un fons patrimonial propi.

En el moment de la seva inauguració, el primer diumenge de maig de 1994, el Museu només comptava amb el fons que estava exposat en aquell moment. Aviat, però, començaren les cessions, les donacions i les compres de peces característiques del patrimoni cultural pitiús, que feren que deu anys després el fons museogràfic s'hagi multiplicat, fent possible la renovació dels objectes exposats de manera permanent i, especialment, l'organització de diferents mostres o exposicions temporals.

Al mateix temps que s'anava treballant per augmentar el fons museogràfic, es va iniciar una biblioteca especialitzada en temes de cultural local, història, fonts orals, antropologia, etnologia, conservació i restauració i museologia a disposició dels investigadors i estudiosos, així com també una petita videoteca centrada en documents etnogràfics, alguns d'ells produïts pel Consell Insular.

D'altra banda, i pel que fa a la recuperació del patrimoni, i pel fet que el patrimoni etnològic engloba tant el patrimoni material com l'immaterial o intangible, el Museu d'Etnografia d'Eivissa des del seu inici ha promogut la realització de diversos tallers d'artesania, de costums i de tradicions de l'àmbit rural pitiús.

Exposició permanent

Pel que fa al tipus d'exposició, de vegades és clàssica i tradicional, com per exemple pel que fa al tema de l'exposició d'indumentària i joieria, que es disposa en vitrines per a la correcta protecció i conservació del material exposat.

Altres vegades, com és el cas de la cova del vi, la cuina i el trull, el visitant es troba una exposició escenogràfica que respecta l'arquitectura de can Ros i les funcions de les seues estances, que reflecteixen una construcció funcional, senzilla i adaptada als recursos presents a l'entorn rural pitiús, vestigi d'aquella 'arquitectura sense arquitecte' emprant paraules de l'arquitecte Josep Lluís Sert. Can Ros, com totes les cases pageses, s'aixeca directament sobre el terreny, sense fonaments, amb gruixuts murs fets d'una doble paret de pedra amb rebliment de pedra petita i terra.

Les diferents parts de la casa d'adapten als desnivells del terreny del puig de Missa, fins i tot amb les seues peculiaritats que la diferencien d'altres cases pageses, com és l'esmentada cova des Vi, la qual cosa, sens dubte, confereix al casament la seua bellesa i el seu atractiu i, a més, des del porxet de dalt es divisa tota l'àrea costanera de Santa Eulària des Riu. Tanmateix aquesta arquitectura, repetida secularment al camp pitiús, ha representat, en certa manera, un handicap a l'hora de projectar l'exposició del Museu. A pesar de la bellesa que comporta ubicar el Museu en un casament antic, aquest determina el tipus de discurs expositiu a emprendre, atès que el respecte pel valor arquitectònic intrínsec de la casa limita els recursos i les possibilitats expositives, a més de les dificultats d'accessibilitat de can Ros; no obstant això, el gaudi de visitar-lo és indiscutible.

Activitats culturals i exposicions temporals

Pel que fa a la gestió, els primers anys d'existència del Museu anaven encaminats a la recuperació del patrimoni etnològic pitiús; es va fer un treball de camp, per tal d'anar iniciant un fons museogràfic susceptible de permetre que part de l'exposició de can Ros no fos permanent, sinó que es pogués plantejar part de l'exposició com a estudi de temes monogràfics, es feren exposicions temporals, com per exemple: 'Camins de l'Arxiduc, ahir i avui', 'L'aigua, font de vida', 'Els boscos, font de recursos.

Aproximació a l'aprofitament de la fusta i la canya a l'àmbit domèstic', 'Espardenyes i capells', 'Maquetes etnogràfiques', 'Daifa, escultor del fang' i 'Armes blanques i armes de foc, la defensa de les Pitiüses (2a part). D'altra banda, també s'han organitzat activitats externes com són les exposicions monogràfiques itinerants: 'Formentera, defensa't', 'Torres costaneres, la defensa de les Pitiüses', 'Pedra viva, calç blanca' i 'La trilogia mediterrània: cereal, oliva i parra'.

El Museu d'Etnografia ha participat i ha col·laborat amb diverses exposicions i activitats organitzades per altres entitats culturals, com ara el Grup Folklòric de Sant Josep i el GEN. També s'encarrega, cada any i des del seu inici el maig de 2000, de l'organització del racó dels artesans eivissencs del Mercat Medieval, amb motiu de la celebració Eivissa, Patrimoni de la Humanitat, i anteriorment havia col·laborat en les trobades i activitats artesanes de les festes del barri de la Marina.

Documentació i investigació

L'any 2004 el Museu d'Etnografia d'Eivissa centrà els seus esforços en la informatització de l'inventari del seu fons, la catalogació i la documentació del fons museogràfic, tasca que es complementà amb el treball que comportava l'organització d'exposicions monogràfiques, tot encaminat a sol·licitar el reconeixement com a Museu, tal com establia la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears, per als centres que no són de titularitat estatal.

El bienni 2003-04, des del Museu d'Etnografia d'Eivissa i amb els col·laboradors de l'Associació d'Amics del Museu (Amics), que formà un equip multidisciplinari , es va portar a terme un important projecte d'investigació entorn de la producció d'oli a les Pitiüses, tant des d'un punt de vista històric com actual, es va fer un inventari exhaustiu dels trulls d'ambdues illes (213 trulls), investigació subvencionada amb fons europeus a través del programa Leader. També el 2004 es va coordinat un monogràfic sobre temes etnogràfics de les Pitiüses de la revista d'arts i tradicions populars Narria, que edita la Universitat Autònoma de Madrid.

Difusió
La feina d'investigació i de documentació queda reflectida tant en la publicació de petits catàlegs monogràfics, com en l'organització d'exposicions itinerants i en l'organització d'activitats socioculturals, com Tallers d'Artesania, Nits d'Estiu, Dissabtes de Museu, Tallers didàctics, com també en la preparació d'un programa didàctic per a grups escolars i darrerament amb la col·laboració amb els alumnes de l'Escola Taller de Patrimoni Arrels, de recuperació de patrimoni etnològic, per a l'habilitació de tot l'entorn de can Ros amb la integració de diferents elements etnològics (pou, forn de calç, corral, cova de baix...).


 

Proposam

© Consell d'Eivissa
av. d'Espanya 49 . 07800 Eivissa - Illes Balears (Espanya) Telèfon: 971 19 59 00 · oac@conselldeivissa.es