Consell Insular d'Eivissa

www.conselldeivissa.es

Navegació i fondeig responsables

tornar Imprimir

Posidonia oceanica

En els propers dies s'ampliaran continguts

Què és la posidònia?

La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica de la mar Mediterrània. No es tracta, doncs, d'una alga, sinó d'una planta provista de flors i fulles, similar a les que podem trobar en superfície. La posidònia  forma praderies que poden ser molt denses i extenses i en aigües transparents pot arribar a habitar fins a més 40 m de profunditat (s'ha trobat posidònia fins a 100 metres de fondària). Aquestes praderies, quan són estables, comencen a formar esculls que van creixent molt lentament per l'acumulació de les restes de la pròpia planta i d'altres sediments.

Aquesta planta pot reproduir-se asexualment, de manera que alguns clons arriben a ocupar grans extensions durant milers d'anys. En concret, a les costes d'Eivissa i Formentera s'han identificat exemplars vius de més de 100.000 anys d'edat, fet que els situa entre els organismes més longeus del planeta.

Per què cal conservar-la?

La posidònia proporciona un ambient molt valuós que permet allotjar gran diversitat d'espècies estructurades en ecosistemes molt rics i complexos que es consideren claus en l'entorn mediterrani. Els peus i esculls de posidònia proporcionen suport físic a l'activitat marina i la seua producció primària és aprofitada per la resta d'organismes integrats a la cadena alimentària (crustacis, peixos, etc.).

A més, les praderies de posidònia contribueixen a la protecció, a l'acumulació i a la producció d'arena, tant en els fons marins com a les platges. Durant la tardor, per exemple, els esculls ofereixen un protecció molt efectiva de la línia de costa davant dels processos erosius provocats per les tempestes estacionals. Un cop a la platja, les restes de posidònia també contribueixen a la conservació de l'arena i a la seua generació, per la qual cosa actualment s'opta per deixar-les-hi durant una bona part de l'any. La densa cobertura de fulla de les praderies ben formades, a més, actua de barrera a les partícules en suspensió, origen de la transparència de les aigües d'Eivissa i Formentera.

Finalment, les elevades produccions de matèria orgànica de la posidònia i del seu hàbitat, combinades amb la lentitud en què es descomposen les seves restes, converteixen les praderies en trampes de CO2 molt eficients. D'aquesta manera contribueixen positivament en la prevenció del canvi climàtic.

Per totes aquestes raons, les praderies estan recollides com a hàbitat prioritari a la directiva europea Hàbitat i es poden trobar en un nombre important d'espais marins pertanyents a la Xarxa Natura 2000.

La singularitat de les praderies de posidònia ha merescut també la seua protecció patrimonial com a integrant del conjunt de béns declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Cal destacar, a més, els nombrosos usos tradicionals de la planta a Eivissa i Formentera: aplicacions medicinals, ús com a esmena agrícola, com a embalatge i, fins i tot, com a material de construcció en sostres.

Impacte de la navegació

  • Fondejos: Les àncores dels vaixells, en especial les dels de major mida, poden danyar greument els fons i les praderies de posidònia. L'efecte mecànic de l'àncora sobre les mates de posidònia pot desintegrar en poc temps praderies madures i esculls molt estables que han tardat milers d'anys en formar-se. Un cop desapareguda la praderia, la seva recuperació és incerta i, en el millors dels casos, molt lenta.
  • Abocaments: Els abocaments, encara que siguin de matèria orgànica (restes d'aliments, peixos morts, etc.), modifiquen les condicions físiques i químiques de l'entorn, de manera que s'altera l'equilibri ecològic de l'habitat: per la producció fotosintètica, la posidònia necessita aigües transparents; en aquestes condicions de transparència, afavorides per la pròpia presència de la praderia (veure més amunt), la planta pot prosperar en zones pobres en nodrients on altres organismes marins veuen molt límitat el seu creixement. L'augment de matèria orgànica i nodrients, a més d'enterbolir l'aigua, fa possible la proliferació d'aquests organismes competidors (plàncton, algues, etc.) fet que limita l'accés a la llum als estrats inferiors ocupats per la posidònia. Aquesta alteració retroalimentada de l'equilibri de l'hàbitat pot forçar el declivi de la comunitat sencera i afavorir la proliferació d'espècies invasores https://ojoinvasoras.info/

Consells per a la navegació responsable

  • Fondejos: Es pot fondejar amb seguretat dins les zones de camps de boies delimitades per a fer-ho situades a l'Àrea del Parc Natural de ses Salines i a la Badia de Sant Antoni. Es poden reservar fondejos als telèfon 971340645 (Club Nàutic de Sant Antoni) i a  www.balearslifeposidonia.eu (Zona del P. N. De ses Salines). També es pot fondejar sobre bancs d'arena, molts dels quals són visibles des de la superfície. Tanmateix, dins els camps de boies no es pot fondejar lliurement, sinó només a través d'una de les boies reservades.
  • Abocaments: Les aigües de sentina es poden abocar a les instal·lacions preparades del port d'Eivissa, del port de Sant Antoni, del port de la Savina de Formentera i de la resta de ports i marines d'Eivissa i Formentera. Es poden consultar els ports i els seus serveis a www.ibiza.travel/ca/nautica.php. La resta de residus es poden emmagatzemar a l'embarcació i desfer-se'n als contenidors municipals que els pertoqui.

 

Proposam

© Consell d'Eivissa
av. d'Espanya 49 . 07800 Eivissa - Illes Balears (Espanya) Telèfon: 971 19 59 00 · oac@conselldeivissa.es