L’art de la guerra. Al segle quart abans de Crist, el general Sun Tzu va escriure un llibre d’estratègia militar que sol tenir molt d’èxit en l’actualitat entre els yuppies i emprenedors. Es va titular L’art de la guerra i alguns ensenyaments poden aplicar-se a la mare de totes les batalles, que és la vida mateixa, l’àmbit quotidià de les nostres emocions. “La millor victòria es vèncer sense combatre”, afirma el vell general xines, i és el que sol ocórrer al teatre d’operacions de l’amor. Aquest és l’escenari escollit pel bailaor Eduardo Guerrero per posar en peu el seu espectacle, que porta el seu polisèmic llinatge. En aquesta ocasió, el ballador de flamenc se centra en la seua relació amb les dones: la seua mare, les seues amants, les seues amigues, en aquest territori límit en què la sentimentalitat conviu amb la sensualitat però supera ambdues temperatures vitals, fins a trobar un pont entre gèneres i sexes al qual solem anomenar persona. És en, línies generals, el seu pretext, el de fer de la guerra un art. Però el seu millor exèrcit és ell mateix, escoltat pel cant d’Anabel Rivera, Samara Montáñez o May Fernández, però amb una munició musical de primera, la que aporten les guitarres de Javier Ibáñez i Juan José Alba.