El Reial Decret 1312/2024, de 23 de desembre, va entrar en vigor el passat 2 de gener, si bé la seva disposició final quarta va establir una curiosa determinació referida a l'eficàcia de les seves disposicions: "desplegant efectes les seves disposicions l'1 de juliol de 2025, per atorgar un termini suficient per realitzar les adaptacions de caràcter tecnològic i funcional necessàries per part de tots els actors implicats en el compliment de la norma..."

Davant la imminència de l'arribada de l'esmentada data en què "desplegarien efectes" les disposicions de l'esmentat Reial Decret, s'han plantejat, i es plantegen diàriament, multitud de consultes en tot l'àmbit territorial espanyol respecte d'aquestes, i especialment, quant al seu àmbit d'aplicació.

S'ha intentat, fins a última hora, per part de les comunitats autònomes competents en matèria d'habitatge i de turisme assolir un acord sobre els criteris d'interpretació i aplicació del Reial Decret 1312/2024 per garantir uns adequats nivells de seguretat jurídica entre els diferents operadors afectats, que inclouen les plataformes en línia de lloguer de curta durada, els amfitrions, els propietaris, els hostes, les administracions territorials competents, els organismes estadístics, etcètera.

No obstant això, a data d'avui no ha estat possible assolir cap acord en tal sentit que possibilités l'emissió per part del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) de l'oportuna nota informativa, circular o instrument similar que permetés a tots aquests conèixer els criteris interpretatius imprescindibles per a una correcta aplicació de la norma.

Per això, la present nota informativa té com a objectiu aclarir quin tipus d'allotjaments turístics, regulats en la normativa balear, queden inclosos dins l'àmbit d'aplicació del Reial Decret 1312/2024, de 23 de desembre, les disposicions del qual seran obligatòries a partir del proper dia 1 de juliol.

1.- Marc normatiu

De conformitat amb l'article 1 de l'esmentat Reial Decret, constitueix el seu objecte la recollida i l'intercanvi de dades relatives als "serveis de lloguer d'allotjaments de curta durada", concepte aquest que es defineix en l'article 2 a); si bé l'apartat b) exclou expressament del seu àmbit d'aplicació els següents:

1r Hotels i allotjaments similars, inclosos els complexos hotelers, els aparthotels i els motels, tal com es descriuen en el grup 55.1 de la NACE Rev. 2 («hotels i allotjaments similars»), ni albergs, tal com es descriuen en el grup 55.2 de la NACE Rev. 2 («allotjaments turístics i altres allotjaments d'estada curta») que figura a l'annex I del Reglament (CE) núm. 1893/2006 del Parlament Europeu i del Consell.

2n L'oferta d'allotjaments en càmpings i aparcaments per a caravanes, tal com es descriuen en el grup 55.3 de la NACE Rev. 2 («hostals»), que figura a l'annex I del Reglament (CE) núm. 1893/2006.

D'acord amb la definició continguda en la nomenclatura d'activitats econòmiques utilitzada en la Unió Europea (NACE), la principal diferència entre el grup 55.10 i el grup 55.20 radica en l'existència de servei de neteja i arranjament diari de l'habitació (grup 55.10) i en l'existència d'instal·lacions per cuinar (grup 55.20).

El mateix Reial Decret 1312/2024 sí que aclareix que aquest no resultarà d'aplicació als serveis de lloguer d'allotjaments que no portin associada una remuneració. A aquests efectes, per remuneració s'entén qualsevol forma de compensació econòmica, independentment del seu valor o de la forma que adopti.

2.- Regulació de l'allotjament turístic a l'illa d'Eivissa

L'article 31 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del Turisme de les Illes Balears estableix la classificació de les empreses turístiques d'allotjament i concretament que "les empreses turístiques d'allotjament desenvoluparan la seva activitat dins d'algun dels grups següents:

a) Establiment d'allotjament hoteler. b) Apartaments turístics. c) Allotjament de turisme rural en les seves diferents classes. d) Albergs i refugis. e) Hospederies. f) Qualsevol altre establiment d'allotjament turístic que es determini reglamentàriament."

D'altra banda, l'article 49 de l'esmentada Llei 8/2012 estableix el concepte del que són les empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatge com "les persones físiques o jurídiques que comercialitzen turísticament la totalitat d'un habitatge residencial, per períodes de curta durada, en condicions d'ús immediat i amb finalitat lucrativa, comercialització que es pot alternar amb l'ús pròpiament d'habitatge que les caracteritza."

3.- Allotjaments turístics obligats a sol·licitar el Registre Únic d'Arrendaments (RUA)

D'acord amb l'exposat anteriorment, a efectes de determinar l'àmbit d'aplicació del Reial Decret 1312/2024, de 23 de desembre, resulta necessari destacar que no existeix una equivalència directa entre les categories de serveis d'allotjament turístic regulats en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i les establertes per la classificació NACE, a la qual remet expressament aquest Reial Decret.

L'article 2 b) del Reial Decret exclou expressament del seu àmbit d'aplicació tots els establiments enquadrats en el grup 55.10, els albergs als quals fa referència el grup 55.20 i l'oferta d'allotjaments en càmpings i aparcaments per a caravanes als quals fa referència el grup 55.30 de la NACE Rev. 2. Aquesta classificació es basa en criteris simplificats, com l'existència de servei de neteja diari (grup 55.10) o la presència d'instal·lacions per cuinar (grup 55.20), sense tenir en compte la diversitat normativa existent en les diferents comunitats autònomes.

Davant aquest panorama normatiu i davant l'absència de criteri expressament manifestat pel Govern d'Espanya, ja sigui MIVAU o Ministeri d'Indústria i Turisme (MINTUR), aquest Departament ha d'acudir als criteris d'interpretació establerts en l'article 3 del Codi Civil, que estableix que "les normes s'interpretaran segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l'esperit i finalitat d'aquestes".

El resultat d'una interpretació sistemàtica i finalista del text normatiu condueix a restringir el seu àmbit d'aplicació únicament a les empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatge. Quedarien per tant fora totes les modalitats d'establiments d'allotjament turístic.

En aquest context, la redacció i la finalitat del Reial Decret 1312/2024, de 23 de desembre, s'ha d'interpretar com orientada a aquells habitatges inicialment destinats a ús residencial que han estat convertits en allotjaments turístics.

Si bé algunes modalitats dels establiments d'allotjament turístics poden compartir algunes característiques amb les estades turístiques en habitatge, es troben reglamentats com a empreses turístiques d'allotjament.

4.- Conclusió

Per tant, i sense perjudici de les remissions normatives del Reial Decret 1312/2024, de 23 de desembre, a la classificació NACE, aquesta Administració entén que únicament les empreses comercialitzadores d'estades turístiques en habitatge (ETV) s'han de considerar incloses en l'àmbit d'aplicació de l'esmentat Reial Decret, en el sentit d'obligades a obtenir el corresponent número en el registre únic d'arrendaments (RUA), per ser aquestes les veritables destinatàries de l'acció pública en matèria d'intercanvi de dades i, per tant, control del lloguer turístic de curta durada.

La present nota té caràcter merament informatiu i manca d'efecte vinculant algun, ni per a la ciutadania ni per a cap administració pública.