El Consell d’Alcaldes, reunit avui en sessió ordinària, ha donat llum verda al Pla de Cooperació Municipal de l’illa d’Eivissa que assoleix els 24.880.498,15 euros des què 14.880.498,15 euros són transferències directes als ajuntaments i 10.000.000 d’euros serviran per cobrir íntegre el cost del primer any de posada en marxa del Pla Pilot de trasllat de residus a la planta TIRME de l’illa de Mallorca, el que el converteix «en el major Pla de Cooperació municipal de la història del Consell d’Eivissa».

El Pla inclou les aportacions provinents del Pla estratègic d’inversions municipals (Pla 5) per a l’any 2026, que sumen 4.833.354,40 euros; de la Llei de Capitalitat (1.714.200 euros); del conveni en matèria de protecció civil (174.000 euros); del conveni per a la millora de les instal·lacions esportives i el foment de l’esport base (500.000 euros); del conveni per a la conservació i la recuperació de l’entorn protegit de ses Feixes (280.000 euros); del conveni per al manteniment i la millora dels camins rurals municipals de l’illa d’Eivissa, dotat de 400.000 euros; el conveni per a facilitar l’accés a l’habitatge, de 3 milions d’euros i convenis específics amb ajuntaments: un per a embellir el casc urbà de Sant Antoni de Portmany (750.000 euros), un per a l’execució del projecte bàsic i obertura, urbanització i dotació de serveis del “Vial J” de Sant Miquel (2.256.219,51 euros), un per a la remodelació i millora de la infraestructura de sa Font (491.974,47 euros) i un per a executar el projecte d’obertura del carrer es Cubells a l’avinguda de Sant Josep, obertura del carrer Font i Quer i adequació de la intersecció entre els carrers Portinatx, Font i Quer i l’avinguda de Sant Josep (480.749,77 euros).

Pla estratègic d’inversions municipals (Pla 5)

El Pla d’inversions insulars al municipi d’Eivissa “Pla 5” fomenta la inversió en obres que compleixen els requisits per ser considerades inversions financermanet sostenibles. La distribució econòmica La distribució econòmica per al finançament d’obres municipals es farà d’acord amb criteris d’extensió territorial de cada municipi (37,50%) i de població (62,50%), amb un factor correctiu per equiparar la quantia d’inversió per habitant, com va quedar aprovat en Consell d’Alcaldes de l’any 2020 i queda de la següent manera:

Les obres incloses en aquest Pla per municipi són:

• Ajuntament d’Eivissa:
  • Projecte de reforma del carrer Joan Gamisans i Lluis Sert (692.875,67 euros)
  • Vorera de l’avinguda Sant Jordi (249.937,04 euros)
  • Remodelació dels carrers es Cubells, Portinatx i Font i Quer així com reposicions asfàltiques al terme municipal d’Eivissa (903.929,28 euros)

• Ajuntament de Santa Eulària des Riu:
  • Reposició asfàltica al terme municipal de Santa Eulària des Riu (2.000.000 d’euros)

• Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia:
  • Pavimentació del carrer Taulat a Sant Jordi (94.0006,00 euros)
  • Projecte de reforma del carrer Valladolid (47.487,88 euros)
  • Millores a la xarxa d’abastament i capa rodadura al carrer Jaen (222.390,62 euros)
  • Projecte d’execució per a la millora de la seguretat a la carretera des Cubells entre el nucli urbà i la platja de ses Boques (224.780,10 euros)
  • Projecte d’execució rehabilitació del ferm de la carretera de cala Bassa i un tram de la carretera de Platges de Comte (1.498.371,76 euros)
• Ajuntament de Sant Antoni de Pormany:
  • Projecte de reasfaltatge de carrers a les barriades de Can Bonet, ses Païsses i Sol y Descanso (1.418.000,00 euros).

• Ajuntament de Sant Joan de Labritja:
  • Passeig Marítim Port Portinatx i Rampa de varada d’embarcacions (370.695,59 euros)
  • Construcció d’una oficina d’informació i serveis a sa Cova des Cuieram (335.854,32 euros)
  • Dotació de baranes de protecció carretera de Port de Sant Miquel a Benirràs (150.000,00 euros)
  • Reasfaltat del Camí de Can Llussià (60.000 euros)
  • Reasfaltat del Camí de Can Riplà (140.000 euros).

El president Vicent Marí ha posat de relleu el fet que en la legislatura 2015-2019 la participació del Consell en les inversions que executaven els ajuntaments era pràcticament nul·la, «aquest Pla estava totalment mort» i en aquest moment no només s’ha aconseguit dur-la fins els gairebé 25 milions d’euros, sinó que a més «s’ha consolidat com un ingrés necessari per millorar les barriades dels nostres municipis, sempre amb criteris de millores hídriques i energètiques».

Ajudes a l’accés a l’habitatge

Per segon any consecutiu, a través del Pla de Cooperació Municipal, el Consell d’Eivissa col·labora en les polítiques municipals que facilitin l’accés a l’habitatge aportant una quantitat de 3 milions d’euros que es reparteixen en criteris de població, de manera que l’Ajuntament d’Eivissa rebrà 997.680,58 euros; el de Santa Eulària des Riu, 776.111,77 euros; el de Sant Josep de sa Talaia, 30.702 euros; el de Sant Antoni de Portmany, 537.941,74 euros i el de Sant Joan de Labritja rebrà 127.550,00 euros. El president ha explicat que «és important posar aquesta quantitat que es suma a l’esforç que ja fan els ajuntaments, i que els permetem executar qualsevol política que determinin necessària amb l’objectiu de facilitat l’habitatge als residents de la nostra illa».

Altres convenis

En el marc del Pla de Cooperació Municipal s’inclouen altres convenis com el Conveni de Protecció Civil, que el president Vicent Marí ha dit «que és una ajuda important per als voluntaris i és exemple a la resta d’illes». Per aquest conveni, l’Ajuntament d’Eivissa rebrà 42.000 euros, els de Santa Eulària, Sant Josep i Sant Antoni, 36.000 euros i el de Sant Joan de Labritja 24.000 euros.

També s’inclou en el Pla el conveni per a millora d’instal·lacions i foment de l’esport base a raó d’una aportació màxima de 100.000 euros per ajuntament, i els 280.000 euros per a ses Feixes que preveuen una aportació de 140.000 a l’Ajuntament d’Eivissa i 140.000 a Santa Eulària des Riu. El president Vicent Marí ha explicat que aquesta línia «és la constatació d’una voluntat política de voler recuperar un dels emblemes mediambientals de la nostra illa».

Finalment, s’estableix una quantitat de 80.000 euros per ajuntament per al conveni de manteniment i millora de camins rurals dels municipis de l’illa d’Eivissa amb un total de 400.000 euros.

Trasllat de residus

Finalment, el Pla de Cooperació municipal preveu la quantitat de 10 milions d’euros per a fer front al cost de trasllat dels residus que, encara que serà el Consell qui aboni la quantitat a l’empresa concessionària del servei de gestió de l’abocador, segons allò que estableix el decret llei 8/2025, de 5 de desembre, aquesta respon a criteris similars als que s’empren pel repartiment del cànon de rebuig en els plans d’explotació resultants, i que es tradueixen en el següent quadre:

Integració de ses Feixes dins la Xarxa Natura 2000

D’altra banda, el Consell d’Alcaldes ha aprovat la proposta impulsada pels ajuntaments d’Eivissa i Santa Eulària des Riu i el Departament de Gestió Ambiental del Consell d’Eivissa, per promoure la designació de ses Feixes del Part de ses Monges i la seva àrea marina annexa, Badia de Talamanca, com a espai natural protegit de Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i Zona d’Especial Conservació per a les Aus (ZEPA) i la conseqüent integració de la Xarxa Natura 2000.

Amb aquest suport del Consell d’Alcaldes es proposarà a la Direcció General de Medi natural i Gestió Forestal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears aquesta declaració.

Ses Feixes del Prat de ses Monges constitueixen un espai de gran valor paisatgístic, ambiental i patrimonial situat entre els municipis d’Eivissa i Santa Eulària des Riu, a l’entorn de la platja de Talamanca. Per aquest motiu, el Consell Insular d’Eivissa i ambdós ajuntaments varen impulsar una planificació conjunta que va culminar amb l’aprovació del Pla Especial de Conservació, Protecció i Recuperació de l’àmbit els anys 2019. Aquest pla estableix un programa d’actuacions destinat a recuperar la zona humida, posar en valor el patrimoni històric i garantir l’ús públic de l’espai, i inclou entre les seues mesures promoure la declaració de la badia de Talamanca com a Lloc d’Interès Comunitari dins la Xarxa Natura 2000, amb l’objectiu d’assegurar la protecció i gestió adequada dels hàbitats i espècies d’interès europeu presents tant en l’àmbit terrestre com marí.

Seguiment ajudes DANA

Seguint l’ordre del dia, el president del Consell ha donat compte de la tramitació de les ajudes insulars per mor de la DANA de l’any passat que va afectar tota l’illa d’Eivissa. El crèdit total d’aquesta línia d’ajudes era de 5 milions d’euros, import finançat pel Govern de les Illes Balears, de conformitat amb el Conveni formalitzat amb la Comunitat Autònoma el dia 24 de novembre de 2025.

En total, el departament de Promoció Econòmica i Cooperació municipal ha tramitat 408 ajudes per un import total d’1.156.886,07 euros, de les que ja n’ha concedit 298 amb un import de 924.796,52.

De les concedides, 112 són per habitatges (amb previsió que en total s’assoleixin 148); 116 són per vehicles (amb la previsió que s’arribaran a les 144) i 70 són de PIME i autònoms, amb la previsió que es poden assolir les 116.

En aquest context, el Consell d’Alcaldes elevarà, de nou, la petició al Govern d’Espanya perquè publiqui la declaració de zona afectada per emergència de protecció civil l’illa d’Eivissa per les DANA objecte d’aquesta ajuda, el que facilitarà que, per exemple, els ajuntaments puguin facilitar bonificacions en la tramitació de llicències d’obra per tal de reparar els danys provocats per l’impacte de les tempestes.

Altres acords

En l’ordre del dia també s’han abordat dos assumptes més: d’una banda s’ha acordat instar a l’Estat a que posi en marxa, quan abans, l’execució d’una solució residencial per a funcionaris de l’Estat destinats a Eivissa, concretament al solar urbà contigu a la comissaria de Policia Nacional a Eivissa, a on gràcies a un recent augment de paràmetres es poden construir més de 200 habitatges. El president Vicent Marí ha explicat que «si l’Estat no el vol fer, ens oferim tots els presents a rebre aquell solar cedit i posar en marxa alguna fórmula de tipus build-to-rent, però tenir aquell solar vacant, amb els problemes que tenim, és un luxe que Eivissa no es pot permetre».

També s’ha abordat la problemàtica relacionada amb els creuers, el president ha explicat que el desig de totes les administracions és que no coincideixin al Port d’Eivissa més de dos grans creuers, tot recordant que «ni el Consell ni cap ajuntament tenim la porta d’entrada al port, sinó que la té l’Autoritat Portuària» i en aquest sentit ha anunciat que es demanarà una reunió dels cinc consistoris, l’Autoritat Portuària i la representació de les navilieres de creuers per tal d’abordar aquesta qüestió.