El Ple del Consell Insular d’Eivissa ha aprovat avui el Pla de Cooperació Municipal per a l’any 2026, que assoleix una dotació global de prop de 25 milions d’euros i consolida el model de suport directe als ajuntaments com a eina clau per millorar serveis, infraestructures i qualitat de vida a tots els municipis de l’illa.

El Pla, consensuat prèviament amb els cinc ajuntaments en el si del Consell d’Alcaldes, integra totes les línies de cooperació econòmica i tècnica i dona continuïtat a una estratègia basada en el municipalisme i la resposta directa a les necessitats del territori.

Un dels eixos centrals és la línia destinada a facilitar l’accés a l’habitatge, dotada amb 3 milions d’euros, que es consolida com una de les principals prioritats del Consell. Aquesta aportació permetrà als ajuntaments impulsar o ampliar ajudes al lloguer, a la compra o a la rehabilitació, així com adquirir sòl per a habitatge de protecció oficial o cedir-lo a l’IBAVI, adaptant les polítiques a la realitat de cada municipi.

La consellera de Cooperació Municipal, María Fajarnés, ha destacat que “per segon any consecutiu situam l’habitatge al centre de la cooperació municipal, donant recursos als ajuntaments perquè puguin aplicar solucions reals des de la proximitat”. En aquest sentit, ha remarcat que “aquest Pla no és només finançament, és una eina perquè cada municipi pugui actuar amb eficàcia davant els reptes actuals”.

Pla estratègic d’inversions municipals (Pla 5)

El Pla d’inversions insulars al municipi d’Eivissa “Pla 5” fomenta la inversió en obres que compleixen els requisits per ser considerades inversions financermanet sostenibles. La distribució econòmica La distribució econòmica per al finançament d’obres municipals es farà d’acord amb criteris d’extensió territorial de cada municipi (37,50%) i de població (62,50%), amb un factor correctiu per equiparar la quantia d’inversió per habitant, com va quedar aprovat en Consell d’Alcaldes de l’any 2020 i queda de la següent manera:

Les obres incloses en aquest Pla per municipi són:

• Ajuntament d’Eivissa:
  • Projecte de reforma del carrer Joan Gamisans i Lluis Sert (692.875,67 euros)
  • Vorera de l’avinguda Sant Jordi (249.937,04 euros)
  • Reposició asfàltica a diversos carrers (903.929,28 euros)

• Ajuntament de Santa Eulària des Riu:
  • Reposició asfàltica al terme municipal de Santa Eulària des Riu (2.000.000 d’euros)

• Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia:
  • Pavimentació del carrer Taulat a Sant Jordi (94.0006,00 euros)
  • Projecte de reforma del carrer Valladolid (47.487,88 euros)
  • Millores a la xarxa d’abastament i capa rodadura al carrer Jaen (222.390,62 euros)
  • Projecte d’execució per a la millora de la seguretat a la carretera des Cubells entre el nucli urbà i la platja de ses Boques (224.780,10 euros)
  • Projecte d’execució rehabilitació del ferm de la carretera de cala Bassa i un tram de la carretera de Platges de Comte (1.498.371,76 euros)

• Ajuntament de Sant Antoni de Pormany:
  • Projecte de reasfaltatge de carrers a les barriades de Can Bonet, ses Païsses i Sol y Descanso (1.418.000,00 euros).

• Ajuntament de Sant Joan de Labritja:
  • Passeig Marítim Port Portinatx i Rampa de varada d’embarcacions (370.695,59 euros)
  • Construcció d’una oficina d’informació i serveis a sa Cova des Cuieram (335.854,32 euros)
  • Dotació de baranes de protecció carretera de Port de Sant Miquel a Benirràs (150.000,00 euros)
  • Dotació de baranes de protecció Camí Vell de Portinatx (100.000 euros)
  • Reasfaltat del Camí de Can Llussià (60.000 euros)
  • Reasfaltat del Camí de Can Riplà (140.000 euros).

Convenis específics amb ajuntaments

A més, el Pla inclou tota una sèrie de convenis específics per impulsar la transformació dels municipis de l’illa. Concretament, en el que s’ha aprovat avui es preveu un conveni per embellir el casc urbà de Sant Antoni de Portmany (750.000 euros), un per a l’execució del projecte bàsic i obertura, urbanització i dotació de serveis del “Vial J” de Sant Miquel (2.256.219,51 euros), un per a la remodelació i millora de la infraestructura de sa Font (491.974,47 euros) i un per a executar el projecte d’obertura del carrer es Cubells a l’avinguda de Sant Josep, obertura del carrer Font i Quer i adequació de la intersecció entre els carrers Portinatx, Font i Quer i l’avinguda de Sant Josep (480.749,77 euros).

Ajudes a l’accés a l’habitatge

Per segon any consecutiu, a través del Pla de Cooperació Municipal, el Consell d’Eivissa col·labora en les polítiques municipals que facilitin l’accés a l’habitatge aportant una quantitat de 3 milions d’euros que es reparteixen en criteris de població, de manera que l’Ajuntament d’Eivissa rebrà 997.680,58 euros; el de Santa Eulària des Riu, 776.111,77 euros; el de Sant Josep de sa Talaia, 560.715,91 euros; el de Sant Antoni de Portmany, 537.941,74 euros i el de Sant Joan de Labritja rebrà 127.550,00 euros. La consellera Fajarnés ha explicat que «és important posar aquesta quantitat que es suma a l’esforç que ja fan els ajuntaments, i que els permetem executar qualsevol política que determinin necessària amb l’objectiu de facilitat l’habitatge als residents de la nostra illa».

Altres convenis

En el marc del Pla de Cooperació Municipal s’inclouen altres convenis com el Conveni de Protecció Civil, que el president Vicent Marí ha dit «que és una ajuda important per als voluntaris i és exemple a la resta d’illes». Per aquest conveni, l’Ajuntament d’Eivissa rebrà 42.000 euros, els de Santa Eulària, Sant Josep i Sant Antoni, 36.000 euros i el de Sant Joan de Labritja 24.000 euros.

També s’inclou en el Pla el conveni per a millora d’instal·lacions i foment de l’esport base a raó d’una aportació màxima de 100.000 euros per ajuntament, i els 280.000 euros per a ses Feixes que preveuen una aportació de 140.000 a l’Ajuntament d’Eivissa i 140.000 a Santa Eulària des Riu. Finalment, s’estableix una quantitat de 80.000 euros per ajuntament per al conveni de manteniment i millora de camins rurals dels municipis de l’illa d’Eivissa amb un total de 400.000 euros.

Trasllat de residus

Finalment, el Pla de Cooperació municipal preveu la quantitat de 10 milions d’euros per a fer front al cost de trasllat dels residus que, encara que serà el Consell qui aboni la quantitat a l’empresa concessionària del servei de gestió de l’abocador, segons allò que estableix el decret llei 8/2025, de 5 de desembre, aquesta respon a criteris similars als que s’empren pel repartiment del cànon de rebuig en els plans d’explotació resultants, i que es tradueixen en el següent quadre:

El Consell d’Eivissa adapta el Pla Econòmic Financer per garantir el compliment de les regles fiscals el 2026 i 2027

El Ple del Consell Insular d’Eivissa ha aprovat avui la modificació del Pla Econòmic Financer (PEF) per als exercicis 2026 i 2027 amb l’objectiu d’adequar-lo als requeriments del Ministeri d’Hisenda i garantir el compliment de les regles fiscals.

Aquesta modificació s’incorpora després que el Ministeri instàs el Consell a concretar mesures addicionals en relació amb l’ús del romanent de tresoreria, dins el procediment d’aprovació definitiva del pla.

El conseller d’Hisenda, Salvador Losa, ha explicat que nombroses administracions de l’Estat han aprovat aquests plans amb el vist-i-plau del Ministeri sense concretar aquesta mesura i ha recordat que el Consell d’Eivissa és una entitat solvent, que té superàvit i que compleix els terminis de pagament legal.

En aquest sentit, el conseller ha lamentat que justament l’Estat posi dificultats per aprovar un Pla Econòmic Financer “que és fruit de la deixadesa del govern de Pedro Sánchez amb l’illa d’Eivissa, tenint en compte que els 6 milions en què es va superar la regla de despesa de 2025 provenen 3 milions de millores en xarxa viària, per les què portam 7 anys reclamant un conveni de carreteres amb l’Estat que no arriba i 3 milions més en el servei de menors que pateix l’arribada indiscriminada de menors estrangers no acompanyats per la inoperància del Ministeri de l’Interior, que és qui hauria d’estar vetllant per defensar les nostres fronteres”.

Respecte al que s’ha aprovat avui, el principal canvi introduït estableix el compromís que qualsevol disposició del romanent de tresoreria per a despeses generals durant els anys 2026 i 2027 es farà sense comprometre en cap cas el compliment de l’estabilitat pressupostària ni de la regla de despesa.

El document aprovat fixa així un marc de control que obliga a ajustar l’execució pressupostària als límits marcats per la normativa estatal, amb un seguiment continuat dels comptes de la institució durant tot el període de vigència del pla.