El Consell Assessor de Dret Civil d’Eivissa i Formentera ha convocat en la seua reunió a tots els diputats parlamentaris representants de les Pitiüses per tal d’explicar-los la necessitat d’impulsar la seua proposta de Llei de règim patrimonial del matrimoni i que entenguin així la importància que els diferents grups polítics a la cambra donin suport a la defensa del Dret Civil propi dels eivissencs i els formenterers. A la mateixa, a més, han assistit els presidents dels consells insulars d’Eivissa, Vicent Marí (que també és diputat parlamentari) i de Formentera, Óscar Portas.

Els representants del Consell Assessor han traslladat als diputats que, després de tres intents en els darrers 20 anys, per primera vegada s’ha aconseguit una proposta en ferm del Consell Assessor de les Illes Balears que, si bé conté un Títol de disposicions comunes per a totes les Balears, i un Títol II relatiu a Mallorca i Menorca, s’hi preveu un Títol específic, el Títol III, per a Eivissa i Formentera en què, com a text complert independent i autònom, s’aborden assumptes de dret propi de les Pitiüses relacionats amb el règim patrimonial del matrimoni, com ara la responsabilitat davant de les càrregues familiars i el seu aixecament,  tractament de l’habitatge i el parament familiar, les donacions per raó del matrimoni, així com la regulació dels espòlits, denominació que tradicionalment han rebut els capítols matrimonials a les Pitiüses. Ara s’aprofundeix en el tractament dels pactes en previsió de crisi o de ruptura. També es regula en un capítol sencer, el Capítol VII, el règim econòmic matrimonial que es divideix en tres seccions; la primera es dedica a unes disposicions generals, la segona s’ocupa del règim de separació de béns i la tercera atorga tractament normatiu, per primera vegada, a una institució d’arrel consuetudinària, privativa de les Illes Pitiüses: l’acolliment en la quarta part dels milloraments.

A la mateixa reunió, en què estaven convocats tots els diputats eivissencs i el de Formentera van acudir els diputats Lourdes Cardona, Jacobo Varela i Llorenç Córdoba.

Els assistents varen acordar instar al Parlament perquè no es perdi aquesta oportunitat i que s’aprovi a la major brevetat possible la Llei de règim Patrimonial del Matrimoni de les Illes Balears, al igual que han fet d’altres Comunitats Autònomes a les quals la Constitució, art. 149.1.8a) reconeix competències en matèria de conservació, modificació i desenvolupament del Dret Civil propi.