El Consell i els cinc ajuntaments demanen al Govern d’Espanya que les persones amb deu anys o més de residència a l’illa tenguin preferència en l’accés als 532 habitatges previstos

El Consell d’Alcaldes ha acordat aquest divendres per unanimitat reclamar al Govern d’Espanya que les promocions d’habitatge públic i de lloguer assequible impulsades a Eivissa prioritzin les persones que ja resideixen a l’illa.

El Consell Insular d’Eivissa i els cinc ajuntaments demanen al Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i a CASA 47 que aquesta prioritat s’apliqui especialment als 532 habitatges previstos a Ca n’Escandell i que les persones que acreditin deu anys o més de residència a Eivissa tenguin preferència en el procés d’adjudicació.

L’alcalde d’Eivissa, Rafel Triguero, ha explicat que, arran de la visita feta aquest dijous a Ca n’Escandell amb la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, l’Ajuntament d’Eivissa ha elevat al Consell d’Alcaldes la necessitat d’abordar aquesta qüestió amb caràcter d’urgència i fixar una posició conjunta de totes les institucions de l’illa.

Triguero ha assenyalat que s’exigirà el compliment de la legislació balear, que ja preveu que qualsevol habitatge subjecte a alguna mesura de protecció pública sigui d’accés prioritari per als residents a les Illes Balears que acreditin una antiguitat mínima de residència.

Les institucions de l’illa consideren difícilment comprensible que el Govern d’Espanya reconegui la situació d’emergència residencial que pateix Eivissa i, al mateix temps, plantegi que els habitatges construïts per donar-hi resposta puguin adjudicar-se a persones que encara no resideixen a l’illa.

L’objectiu de l’habitatge públic a Eivissa ha de ser garantir que les famílies, els joves i els treballadors que ja hi viuen puguin romandre a l’illa. El Consell d’Alcaldes considera que no té sentit destinar recursos públics a afrontar una emergència residencial si les persones que la pateixen han de competir en igualtat de condicions amb sol·licitants de qualsevol altre territori.

El president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, ha defensat que “si el mateix Govern d’Espanya reconeix que Eivissa pateix una emergència residencial, els habitatges públics que es construeixin aquí han de ser, prioritàriament, per als residents d’Eivissa”.

“Parlam de famílies i treballadors que fa anys que viuen a l’illa i, especialment, de joves que no poden iniciar el seu projecte de vida perquè no troben un habitatge que puguin pagar. No podem construir habitatge públic per resoldre aquest problema i obligar-los després a competir amb persones que encara no resideixen aquí”, ha afirmat Marí.

El president també ha advertit que la política d’habitatge no pot desvincular-se de l’evolució demogràfica de l’illa. “Eivissa té un problema de creixement demogràfic. Durant les darreres dècades pràcticament ha doblat la població i construir habitatges perquè continuï arribant més gent no resol el problema dels residents, sinó que augmenta la pressió sobre l’habitatge, el territori, les infraestructures i els serveis públics”, ha assenyalat.

“L’habitatge públic ha de permetre que les persones que ja viuen a Eivissa puguin quedar-s’hi. Si construïm per continuar generant nova demanda sense atendre abans la que ja existeix, agreujam el problema en lloc de resoldre’l”, ha afegit Marí.

“Encara són a temps de modificar els criteris abans que s’aprovin les bases i comencin els procediments d’adjudicació. L’habitatge públic que es construeix a Eivissa per afrontar l’emergència d’Eivissa ha de servir perquè els residents puguin continuar vivint a la seua illa”, ha conclòs el president.

La reunió, celebrada a Can Botino, també ha servit per exposar als alcaldes els sis projectes del Consell d’Eivissa aprovats amb càrrec al Pla Anual 2026-2027 de l’Impost de Turisme Sostenible, que sumen 16.642.543,54 euros.

La partida més elevada correspon al Pla d’acció per a la reducció i optimització de la gestió dels residus, que rebrà 5.015.000 euros. El projecte va néixer en el Consell d’Alcaldes celebrat el 12 de desembre de 2025 a l’Ajuntament de Sant Joan de Labritja, on les sis administracions varen acordar dissenyar una estratègia insular conjunta i sol·licitar-ne el finançament al Govern de les Illes Balears.

El pla inclou la creació de l’Observatori Insular de Residus, la modernització de les deixalleries, la vigilància dels abocaments incontrolats i el suport als projectes municipals de reducció, reutilització i separació de residus.

El Pla de xoc contra l’intrusisme i de regeneració de la destinació rebrà 4,7 milions d’euros. Aquesta segona fase permetrà consolidar la inspecció i la tramitació de sancions, evitar la reaparició de l’oferta il·legal i crear una Oficina Tècnica de Reconversió de la Destinació. El projecte reserva dos milions d’euros per a actuacions i personal dels cinc ajuntaments.

La resta dels projectes aprovats són la construcció de l’estació depuradora provisional de Portinatx, amb 2.382.060,52 euros; un programa d’ajudes per al manteniment del paisatge d’Eivissa, amb 1,9 milions; la restauració i el manteniment de les esglésies de l’illa, amb 1.388.728,16 euros, i la demolició de l’estructura inacabada de Cala d’en Serra i la recuperació ambiental de l’entorn, amb 1.256.754,86 euros.

El president ha valorat que aquests projectes “responen a necessitats concretes d’Eivissa i permeten que els recursos generats per l’activitat turística es destinin a reduir-ne els impactes, protegir el paisatge i el patrimoni i millorar els serveis que reben els residents”.

En matèria de gestió de residus, el Consell d’Alcaldes ha acordat iniciar els tràmits per preparar l’expedient de contractació del servei de trasllat de la fracció de rebuig a Mallorca, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat una vegada finalitzi el pla pilot actual.

El Consell d’Alcaldes també ha fet un primer repàs de les inversions executades i programades en matèria d’aigua. Durant aquesta legislatura, el Consell d’Eivissa i els ajuntaments han mobilitzat més de 25 milions d’euros en actuacions d’abastament, sanejament, renovació de xarxes i evacuació d’aigües pluvials.

Les institucions han acordat aprofundir en pròximes reunions en l’avaluació dels resultats d’aquestes inversions. Els ajuntaments analitzaran l’evolució dels principals indicadors des de 2018 per determinar com s’han traduït les actuacions en una major eficiència de les xarxes, la reducció de pèrdues i la millora de la gestió de l’aigua.

La reunió ha constatat igualment que les entitats col·laboradores urbanístiques ja són una realitat a Eivissa. Fins ara s’han concedit dues llicències mitjançant aquest procediment exprés i existeix un interès creixent per una fórmula que permet reduir tràmits i escurçar els temps de tramitació dels expedients urbanístics.

Actualment hi ha quatre entitats acreditades, que poden consultar-se a la pàgina web del Consell d’Eivissa. La institució ha animat els particulars i professionals que hagin de tramitar una llicència a informar-se sobre aquest procediment exprés i valorar-ne la utilització.

Finalment, el president ha informat els alcaldes de la darrera reunió mantinguda amb la companyia distribuïdora d’electricitat. En aquesta trobada es va acordar crear grups de treball tècnics entre cada ajuntament i la distribuïdora per millorar la coordinació, agilitzar la tramitació d’expedients i abordar les incidències i necessitats específiques de cada municipi.