El vicepresident primer i conseller de Territori, Ordenació Turística i Lluita contra l’Intrusisme del Consell Insular d’Eivissa, Mariano Juan, ha presentat avui davant representants de la Comissió Europea el model amb què Eivissa avança cap a una gestió del turisme basada en dades reals i en la capacitat física del territori.

Juan ha participat a Palma en la jornada final del projecte europeu D3HUB – Tourism of Tomorrow Data-Driven Destinations Hub, cofinançat per la Unió Europea i coordinat per AnySolution. La trobada ha comptat amb la participació de Mona Björklund, directora de Turisme de la Direcció General de Mobilitat i Transports de la Comissió Europea (DG MOVE), així com de representants del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca.

Durant la seua intervenció, Juan ha exposat com l’ús de dades ja s’ha traduït a Eivissa en decisions concretes en dos àmbits: la lluita contra l’oferta turística il·legal i la regulació de l’entrada de vehicles.

“Eivissa és un model turístic d’èxit i el nostre repte ja no és atreure més demanda, sinó governar la que ja tenim i fer-ho d’acord amb la capacitat física d’un territori insular fràgil”, ha assenyalat Juan.

El vicepresident ha recordat que Eivissa, amb 572 quilòmetres quadrats, registra més de 21 milions de pernoctacions anuals, compta amb prop de 100.000 places turístiques i té uns 165.000 habitants. A més, més del 40 % del sòl està subjecte a algun nivell de protecció mediambiental i només un 8 % està urbanitzat.

Dades per prendre decisions

Juan ha destacat els resultats de la lluita contra l’oferta il·legal desenvolupada pel Consell en col·laboració amb les principals plataformes digitals. El nombre total d’anuncis a les tres principals plataformes, incloent-hi hotels, apartaments i habitatges turístics, ha passat d’uns 7.100 a aproximadament 3.700.

“Les dades ens han permès diferenciar el que forma part del model turístic legal del que mai n’havia format part perquè era activitat il·legal. Si el diagnòstic és incorrecte, també ho seran les polítiques que apliquem”, ha explicat.

El vicepresident també ha exposat els resultats de la regulació de l’entrada de vehicles. Entre juny i agost de 2026 varen desembarcar a Eivissa 70.974 vehicles en règim de passatge, 15.250 menys que en el mateix període de 2024, una reducció del 17,7 %. Paral·lelament, entre abril i agost el transport públic va registrar 4.958.831 viatgers, més d’un milió per damunt de 2025 i un increment del 26,4 %.

“Hem reduït vehicles i les persones es continuen movent. Això demostra que ordenar els fluxos no significa paralitzar l’activitat, sinó gestionar-la millor i oferir alternatives”, ha destacat Juan.

Turisme, mobilitat i territori

Juan ha defensat que turisme, mobilitat i territori no poden gestionar-se de manera independent, ja que les decisions adoptades en cadascun d’aquests àmbits incideixen sobre una mateixa realitat insular. Per això, el Consell treballa en un sistema propi d’indicadors que permeti incorporar aquestes variables a la presa de decisions.

“No existeix una única xifra que defineixi la capacitat d’Eivissa. Podem haver arribat al límit en aigua i tenir marge en un altre indicador. Necessitam saber en cada moment quina és la capacitat real del territori per poder prendre decisions”, ha afirmat.

El vicepresident ha traslladat també a la representació de la Comissió Europea la necessitat que les futures polítiques comunitàries tenguin en compte les particularitats dels destins insulars petits, amb territori limitat, elevada intensitat turística i una forta dependència econòmica del sector.

Eivissa com a destí pilot

En aquest context, el Consell ha plantejat Eivissa com a possible destí turístic insular pilot de reconversió per abordar, a partir de dades i diagnòstics reals, els reptes estructurals vinculats al turisme, la mobilitat i el territori. Aquesta línia de treball es planteja amb l’horitzó de poder presentar-se el 2027 en un fòrum d’illes a Eivissa organitzat conjuntament amb la Comissió Europea i D3HUB.

En aquest sentit, Juan ha reclamat també una major coherència entre les polítiques que impulsen les diferents administracions. "No pot ser que les administracions locals i autonòmiques estiguem aplicant mesures per gestionar i, fins i tot, reduir determinats fluxos i els seus impactes sobre el territori mentre, al mateix temps, des de l'àmbit estatal es planifiquen increments de capacitat aeroportuària sense connectar aquestes decisions amb la realitat i els límits de cada territori", ha advertit.

El vicepresident ha defensat que les decisions sobre infraestructures estratègiques també han de formar part d'aquesta visió conjunta del destí. "Si volem gestionar de manera real els fluxos, totes les administracions hem de treballar en la mateixa direcció. No té sentit limitar la pressió per una banda mentre es genera més capacitat d'entrada per una altra sense tenir en compte la capacitat del territori", ha afegit.

"No ens falten plans. Falta connectar les decisions dels que actuen sobre el mateix territori. Les dades varen corregir el diagnòstic de l'oferta il·legal i l'estan corregint en vehicles i transport públic. Aquest és el camí cap a 2040: gestionar un destí d'èxit amb un diagnòstic fiable, no amb impressions", ha conclòs Juan.