El Ple del Consell Insular d’Eivissa ha aprovat avui la declaració del Casc Antic i el Passeig Marítim, Platja d’en Bossa dins el terme municipal d’Eivissa i l’àmbit eivissenc de Talamanca com a zones turístiques saturades i de reconversió.

La declaració permet activar instruments per renovar les infraestructures públiques, modernitzar els establiments turístics existents i gestionar millor la mobilitat, l’espai públic, l’aigua, el sanejament, la inundabilitat, el litoral i el patrimoni.

El vicepresident primer i conseller de Territori, Ordenació Turística, Mobilitat, Infraestructures Viàries i Lluita contra l’Intrusisme, Mariano Juan, ha explicat que l’acord parteix de tres principis: apostar per la qualitat en lloc de la quantitat, gestionar millor els fluxos de mobilitat i reduir els impactes derivats de l’activitat turística.

“El nostre model ja no consisteix a generar més demanda. Aquestes declaracions no persegueixen augmentar la capacitat turística, sinó reconvertir i millorar el que ja existeix mitjançant inversions en qualitat, eficiència, accessibilitat, seguretat i sostenibilitat”, ha afirmat Juan.

El vicepresident primer ha remarcat que les actuacions de modernització “no podran implicar en cap cas un augment de les places turístiques”. “Parlam de millorar la competitivitat dels establiments i de la destinació sense créixer en places. És qualitat i no quantitat”, ha insistit.

La proposta parteix del document elaborat pel Consell a finals de 2025 i de la petició aprovada pel Ple de l’Ajuntament d’Eivissa el mes de febrer de 2026. També respon a la reivindicació del sector hoteler de disposar d’eines que permetin reinvertir en unes zones i uns establiments amb necessitats de modernització.

Qualitat, gestió dels fluxos i reducció dels impactes

El primer eix de la declaració és la millora de les zones turístiques, tant en l’àmbit públic com en el privat. Això permetrà impulsar actuacions de regeneració urbana, renovació d’infraestructures, recuperació dels fronts litorals, protecció del patrimoni i modernització sostenible de la planta turística.

El segon eix és la gestió dels fluxos. “No es tracta únicament de decidir quants visitants volem, sinó de saber com es mouen, on van i en quins punts es concentren”, ha explicat Mariano Juan.

El document preveu projectes de mobilitat de vianants i ciclista, reforç del transport públic, aparcaments dissuasius, gestió dels accessos i mesures de circulació que permetin ordenar els desplaçaments i reduir la dependència del vehicle privat.

El tercer eix és la mitigació dels impactes, especialment mitjançant inversiones en abastecimiento y saneamiento de agua, prevención de inundaciones, gestión de residuos, recuperación de playas y protección del litoral y las praderas de posidonia.

“La normativa, per si sola, no resol els problemes. A més de mesurar i ordenar, hem d’invertir en les infraestructures necessàries”, ha assenyalat el vicepresident primer.

Més de 35 milions d’euros en actuacions previstes

El Pla de reconversió incorpora una previsió inicial de més de 35 milions d’euros en actuacions públiques i privades. Aquesta programació inclou 6,9 milions per a infraestructures i accessibilitat; 1,5 milions per a mobilitat sostenible; 22 milions per a reordenació i millora urbana; 3 milions per a la renovació de l’oferta turística; 1,8 milions per a la gestió de recursos i espais naturals, i 500.000 euros per a governança i participació.

Les quantitats són estimatives i s’hauran de concretar mitjançant els projectes executius, els instruments de planejament i les programacions pressupostàries corresponents.

La declaració comporta que els plans, projectes i actuacions destinats a rehabilitar, requalificar o reconvertir aquestes zones siguin considerats d’interès estratègic insular. Les zones declarades també tindran caràcter estratègic a l’hora de prioritzar les ajudes públiques destinades a la rehabilitació d’edificacions i espais.

L’acord preveu igualment la tramitació dels plans de reforma integral corresponents i permet al Consell aprovar plans de rehabilitació turística integral. A més, s’insta el Govern de les Illes Balears a impulsar, en col·laboració amb el Consell i l’Ajuntament d’Eivissa, un programa pluriennal d’inversions públiques.

Modernitzar sense augmentar les places

Els establiments turístics existents i legalment situats dins les zones declarades podran acollir-se al règim extraordinari de modernització sempre que compleixin tots els requisits legals. Les sol·licituds es podran presentar fins a l’1 de juny de 2029.

Aquest règim permet executar obres per millorar la qualitat, la seguretat, l’accessibilitat, l’eficiència energètica i hídrica, la sostenibilitat ambiental o la desestacionalització. També permet un increment màxim ordinari del 10% de la superfície edificada i de l’ocupació legalment existents o permeses.

Aquest increment no pot utilitzar-se per crear més places turístiques. Està pensat principalment per ampliar habitacions, zones comunes, serveis o instal·lacions que millorin la qualitat de l’establiment.

Les actuacions tampoc permetran implantar usos que no siguin autoritzables pel planejament municipal. Cada projecte necessitarà un informe preceptiu i vinculant de l’administració turística i els establiments que vulguin modificar projectes ja informats hauran d’obtenir un nou pronunciament favorable.

Una estratègia per a tota l’illa

L’acord aprovat avui és el primer d’un procés de caràcter insular. El Consell ja disposa de documentació corresponent a altres municipis que es troba en fase d’anàlisi i informe.

La previsió és aprovar, abans que acabi 2026, les declaracions de zones turístiques saturades o de reconversió de la resta de municipis de l’illa.

“Volem aplicar una mateixa estratègia a tota Eivissa: més qualitat, una millor gestió dels fluxos i inversions que permetin reduir els impactes. No es tracta de créixer, sinó de renovar, ordenar i millorar el que ja tenim”, ha conclòs Mariano Juan.