La normativa estableix quatre zones de protecció lumínica a l’illa i regula les característiques i els horaris de la il·luminació exterior per reduir la contaminació lumínica, protegir la biodiversitat i millorar l’eficiència energètica

El Consell Insular d’Eivissa ha presentat avui el Reglament de protecció del medi nocturn de l’illa d’Eivissa, un document normatiu que, després de completar la fase d’aprovació inicial i exposició pública, es portarà al proper ple ordinari del mes d’octubre per a la seva aprovació definitiva. El reglament desenvolupa a l’àmbit insular la Llei 3/2005, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears, i estableix les condicions que hauran de complir les instal·lacions d’il·luminació exterior, tant públiques com privades, per prevenir i reduir la contaminació lumínica.

La presentació ha comptat amb la participació del conseller de Gestió Ambiental i Sostenibilitat, Ignacio José Andrés Roselló; Susana Malón, de l’empresa Lumínica Ambiental SL, encarregada de la redacció tècnica del reglament, i David Galadí, doctor en Astrofísica i professor de la Universitat de Còrdova, que han explicat els principals criteris tècnics i ambientals de la normativa.

El conseller ha explicat que el reglament és el resultat d’un procés de tramitació desenvolupat durant diversos anys, amb la participació de l’equip tècnic de Lumínica Ambiental i dels tècnics del Departament de Medi Ambient del Consell. Durant el període d’exposició pública es varen rebre 38 al·legacions, de contingut majoritàriament similar, que han estat analitzades i estudiades per valorar-ne la incorporació al text definitiu quan ha resultat procedent.

Pel que fa a la seva aplicació, el reglament entrarà en vigor una vegada transcorreguts vint dies des de la publicació íntegra al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). A partir d’aquell moment s’establiran diferents terminis d’adaptació. Les instal·lacions existents disposaran, amb caràcter general, d’un màxim de quatre anys per adequar-se a les noves condicions, mentre que determinades instal·lacions públiques podran disposar de fins a vuit anys, d’acord amb els supòsits previstos a la normativa.

Així mateix, es preveu una primera fase d’adaptació dels horaris d’encesa i apagada de les instal·lacions existents, que s’haurà de completar en un termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor. Els ajuntaments també hauran d’elaborar els seus plans d’adequació de l’enllumenat públic, amb una planificació de les actuacions necessàries.

Quatre zones de protecció segons les característiques del territori

Un dels elements principals del reglament és la zonificació lumínica de tota l’illa d’Eivissa, incloent-hi el litoral, les illes menors i els illots adjacents. Aquesta classificació estableix quatre categories, de la E1 a la E4, amb diferents nivells de protecció i requisits específics pel que fa a la intensitat, la direcció i les característiques de la llum artificial.

Les zones E1 són les de màxima protecció i inclouen els espais naturals protegits, les àrees d’especial interès ambiental i paisatgístic i determinats indrets d’interès astronòmic. Les zones E2 corresponen principalment al sòl rústic que no forma part de les àrees de màxima protecció, mentre que les zones E3 comprenen els nuclis urbans i les àrees urbanitzades. Finalment, les zones E4 es reserven per a determinats espais urbans amb una elevada activitat comercial, d’oci o de mobilitat nocturna, en els quals es poden admetre nivells d’il·luminació superiors.

El reglament també identifica punts de referència que requereixen una protecció especial per les seves característiques astronòmiques, paisatgístiques o de biodiversitat, com l’entorn de l’Observatori Astronòmic de Cala d’Hort, el Parc Natural de ses Salines, determinats trams del litoral i diversos illots de l’entorn d’Eivissa.

Aquesta zonificació permet adaptar les exigències d’il·luminació a les característiques i necessitats de cada indret, compatibilitzant la protecció ambiental amb la seguretat i les activitats que es desenvolupen durant la nit.

Una il·luminació més eficient, uniforme i respectuosa amb l’entorn

Durant la presentació, Susana Malón i David Galadí han explicat que l’objectiu del reglament no és reduir indiscriminadament la il·luminació de l’illa, sinó millorar-ne la qualitat i evitar les emissions de llum innecessàries.

En aquest sentit, han remarcat que «no es tracta de tenir menys llum, sinó de tenir una llum millor gestionada», mitjançant una distribució més uniforme, una orientació adequada de les lluminàries i la utilització de fonts de llum amb intensitats i temperatures de color adaptades a cada entorn.

El reglament regula, entre altres aspectes, la quantitat de llum emesa, la seva direcció, la temperatura de color de les làmpades i la proporció de llum blava, especialment perjudicial per a determinades espècies i per a la qualitat del cel nocturn. També estableix mesures per evitar que la llum es projecti cap al cel o cap a espais que no necessiten ser il·luminats.

Els especialistes han assenyalat que els avenços tecnològics dels darrers anys permeten disposar de sistemes d’il·luminació molt més eficients, capaços de dirigir la llum exactament allà on és necessària, reduir els enlluernaments i aconseguir una millor visibilitat nocturna sense incrementar el consum energètic.

D’aquesta manera, una il·luminació ben dissenyada pot millorar la percepció de l’entorn i la visibilitat a distància, alhora que evita emissions innecessàries i molèsties als habitatges propers.

Segons les estimacions exposades durant la roda de premsa, l’adequació dels sistemes d’il·luminació exterior als criteris d’eficiència energètica i a les exigències normatives pot representar estalvis energètics d’entre el 50 % i el 60 %, en funció de les característiques de les instal·lacions i de les actuacions que s’hi duguin a terme.

Protecció de la biodiversitat, del cel nocturn i del descans de les persones

Els responsables tècnics han destacat que la contaminació lumínica té conseqüències que van més enllà de la pèrdua de visibilitat de les estrelles. La presència de llum artificial inadequada durant la nit pot alterar els comportaments de la fauna, afectar els ecosistemes i interferir en els cicles naturals de nombroses espècies.

A més, la llum que penetra de manera innecessària als habitatges des dels carrers, els establiments o altres instal·lacions exteriors pot generar molèsties als residents i afectar la qualitat del descans, en interferir en els ritmes circadians de les persones.

Per aquest motiu, el reglament estableix límits a la denominada intrusió lumínica, és a dir, la llum que arriba a espais diferents d’aquells que es pretén il·luminar, i incorpora criteris específics per protegir els entorns naturals, les façanes dels habitatges i les zones costaneres.

Els especialistes també han posat en valor la qualitat del cel nocturn d’Eivissa i la necessitat de preservar-lo com a part del patrimoni natural, paisatgístic, cultural i científic de l’illa, en un context de creixent sensibilització social i ambiental sobre els efectes de la contaminació lumínica.

Regulació dels horaris i dels diferents usos de la il·luminació

El reglament estableix també un règim d’horaris per a la il·luminació exterior, diferenciant entre la temporada d’estiu i la d’hivern i fixant un període nocturn restringit durant el qual determinades instal·lacions hauran de reduir la seva intensitat o romandre apagades, segons l’ús al qual estiguin destinades.

Amb caràcter general, aquest horari restringit començarà a les 22.00 hores durant l’hivern i a les 00.00 hores durant l’estiu, prenent com a referència l’horari oficial actual.

La regulació afecta diferents tipus d’il·luminació, com l’enllumenat viari, ornamental, comercial, publicitari, esportiu, recreatiu o de seguretat, amb les particularitats i excepcions que corresponen a cada activitat. També preveu règims específics per a les festivitats locals, el període nadalenc i determinats esdeveniments singulars.

L’objectiu és ajustar la il·luminació a les necessitats reals de cada moment, mantenint les condicions adequades de seguretat i funcionalitat i evitant el consum energètic i les emissions lumíniques innecessàries.

Seguiment de l’aplicació i jornades tècniques informatives

El conseller Ignacio José Andrés Roselló ha explicat que el Consell d’Eivissa durà a terme tasques de seguiment de l’aplicació del reglament, en coordinació amb els ajuntaments i dins l’àmbit de les competències de cada administració.

Aquest seguiment inclourà l’avaluació de la qualitat del cel nocturn i l’evolució de les condicions lumíniques de l’illa, amb l’objectiu de poder analitzar, al llarg dels pròxims anys, els efectes de les mesures adoptades i comprovar les millores en la protecció del medi nocturn.

Finalment, el Departament de Gestió Ambiental i Sostenibilitat ha organitzat unes jornades tècniques informatives adreçades als tècnics municipals, professionals de la instal·lació i el manteniment de sistemes d’il·luminació i altres persones interessades, amb la finalitat d’explicar el contingut del reglament, els criteris tècnics que estableix i els terminis previstos per a la seva aplicació.