El Ple del Consell Insular d’Eivissa ha aprovat avui definitivament el Reglament de protecció del medi nocturn de l’illa d’Eivissa, que desenvolupa la Llei balear 3/2005 i estableix un marc comú per prevenir i reduir la contaminació lumínica, millorar l’eficiència energètica i compatibilitzar la il·luminació nocturna amb la seguretat de les persones, l’activitat econòmica i la protecció del territori.

El reglament serà aplicable a tot el territori de l’illa, inclosos el litoral, les illes menors i els illots adjacents. Afectarà les instal·lacions d’enllumenat exterior, tant públiques com privades, així com les instal·lacions interiors que projectin llum cap a l’exterior.

El conseller de Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència, Ignacio Andrés, ha explicat que l’aprovació culmina “un important treball tècnic, jurídic i administratiu” que ha inclòs la zonificació completa de l’illa, l’elaboració dels annexos tècnics, la definició dels terminis d’adaptació i la coordinació entre les diferents administracions.

Andrés ha remarcat que “no es tracta de posar més traves, sinó d’establir unes normes clares i adaptades a la realitat d’Eivissa, que aportin seguretat jurídica a la ciutadania, les empreses i les administracions”.

Durant el procés d’informació pública es varen presentar 38 al·legacions, de les quals nou s’han estimat íntegrament, vuit parcialment i 21 s’han desestimat. En total, 17 al·legacions s’han incorporat totalment o parcialment al text definitiu, com a resultat de les aportacions d’entitats, ajuntaments i organismes de les diferents administracions.

El reglament divideix el territori en quatre zones segons la seua vulnerabilitat davant la contaminació lumínica. Les zones E1 són les que requereixen una protecció més elevada i inclouen, entre altres, espais naturals protegits, àrees de la Xarxa Natura 2000, àrees naturals d’especial interès, àrees rurals d’interès paisatgístic i determinats àmbits del litoral.

Les zones E2 corresponen, amb caràcter general, al sòl rústic no inclòs en les zones E1; les E3 comprenen principalment els sòls urbans i urbanitzats, i les E4 es reserven, de manera excepcional, a àrees urbanes amb una elevada activitat comercial, d’oci o de mobilitat nocturna.

La norma també estableix punts de referència que requereixen la màxima protecció per les seues característiques astronòmiques, paisatgístiques o de biodiversitat. Entre aquests espais figuren l’Observatori Astronòmic del Telescopi de Cala d’Hort, el Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, determinats trams del litoral i diversos illots. El Consell podrà declarar nous punts de referència quan es detectin espais de cria o hivernada de ratpenats, nidificació d’aus o altres valors faunístics que requereixin mesures específiques.

La zonificació es podrà actualitzar mitjançant els procediments i informes tècnics corresponents per incorporar noves zones protegides o modificar-ne les categories i els límits. El Consell mantendrà actualitzats el registre i la cartografia de la zonificació lumínica de tota l’illa.

Les instal·lacions hauran d’utilitzar únicament la quantitat de llum necessària per desenvolupar cada activitat, dirigir-la exclusivament cap als espais que s’hagin d’il·luminar i mantenir-la apagada quan no s’hi desenvolupi cap activitat, excepte quan existeixin raons justificades de seguretat.

Les condicions tècniques seran diferents segons el nivell de protecció de cada zona. El reglament fixa límits per a la intensitat, la llum projectada cap al cel, la intrusió lumínica en habitatges o espais pròxims i la proporció de llum blava de les làmpades, que és la que té una incidència més negativa sobre la biodiversitat i la visió del cel nocturn.

També es regulen específicament l’enllumenat viari, ornamental, comercial i publicitari, esportiu, industrial, de seguretat, d’edificis i equipaments, així com la il·luminació de piscines, jardins, façanes, rètols i pantalles.

Els rètols i les pantalles hauran d’adaptar la brillantor a la zona i a l’horari, mentre que els projectors hauran de concentrar la llum sobre l’element que es vulgui il·luminar. Les instal·lacions esportives hauran d’evitar que la llum es projecti fora del seu recinte i la il·luminació exterior ornamental haurà de romandre apagada durant l’horari restringit, amb les excepcions previstes per a activitats autoritzades o períodes especials.

El reglament diferencia entre temporada d’estiu i temporada d’hivern i estableix un horari nocturn restringit durant el qual les instal·lacions hauran de reduir la intensitat o romandre apagades, segons l’ús al qual estiguin destinades.

Amb l’horari oficial vigent en el moment de l’aprovació, el període restringit començarà a les 22.00 hores durant la temporada d’hivern i a les 00.00 hores durant la temporada d’estiu, i es mantindrà fins a la sortida del sol. La norma pren com a referència el temps universal coordinat perquè aquests límits no quedin afectats per possibles modificacions futures de l’horari oficial.

Els ajuntaments podran establir règims específics per a les festes locals, el període nadalenc i esdeveniments singulars de caràcter festiu, cultural, esportiu o firal, sempre que es compatibilitzin amb la prevenció de molèsties, l’estalvi energètic i la reducció de la contaminació lumínica.

La norma també preveu que alguns àmbits d’elevada activitat turística, com el port de Vila, el front marítim de Sant Antoni, Platja d’en Bossa i la zona portuària de Santa Eulària, puguin tenir consideració E4 durant l’estiu i E3 durant l’hivern.

Les noves instal·lacions que iniciïn la seua tramitació a partir dels sis mesos de l’entrada en vigor del reglament hauran de complir-ne íntegrament les condicions. També s’hauran d’adaptar les instal·lacions existents quan es facin modificacions, ampliacions o reparacions que afectin més del 50 % de la potència o dels punts de llum.

Amb caràcter general, les instal·lacions existents disposaran d’un termini màxim de quatre anys per adaptar-se. Determinades instal·lacions públiques d’enllumenat i equipaments esportius disposaran d’un màxim de vuit anys en els supòsits previstos pel reglament. L’adaptació dels horaris d’encesa i apagada s’haurà de dur a terme en un termini màxim de tres mesos.

Els ajuntaments hauran d’elaborar i aprovar els seus plans d’adequació de l’enllumenat públic, amb una planificació de les actuacions, un ordre de prioritats i un calendari d’execució. El Consell podrà establir línies d’ajudes per facilitar l’adaptació dels sistemes d’enllumenat privats i col·laborar amb els ajuntaments en el finançament de les actuacions incloses en els plans municipals.

Els ajuntaments seran responsables de la inspecció i el control de les instal·lacions situades íntegrament dins el seu municipi, mentre que el Consell actuarà quan una instal·lació estigui situada o afecti més d’un terme municipal. La institució insular també prestarà assessorament tècnic als municipis i als particulars.

El règim sancionador preveu multes d’entre 215 i 860 euros per a les infraccions lleus; d’entre 860 i 4.300 euros per a les greus, i d’entre 4.300 i 86.000 euros per a les molt greus.

“Protegir el medi nocturn no significa apagar Eivissa. Significa il·luminar-la millor, amb més eficiència, més responsabilitat i més seguretat jurídica per a tothom”, ha conclòs el conseller.

El Reglament de protecció del medi nocturn entrarà en vigor vint dies després de la seua publicació íntegra en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.