Mariano Juan destaca que les explotacions agràries han augmentat un 16 %, les ramaderes un 32 % i que la superfície ecològica s’ha duplicat en els darrers anys

El Consell Insular d’Eivissa ha valorat positivament el projecte de nova Llei agrària impulsat pel Govern de les Illes Balears, una iniciativa que considera important per consolidar l’evolució positiva del sector primari eivissenc i facilitar que agricultors i ramaders puguin desenvolupar la seva activitat amb més rendibilitat.

El vicepresident del Consell, Mariano Juan, ha destacat a la seua intervenció avui a la Comissió General de Consell Insulars, que la nova normativa «va en la mateixa direcció que les mesures que hem impulsat a Eivissa durant els darrers anys: menys burocràcia, més oportunitats per als nostres agricultors i el compromís de mantenir viu el nostre camp».

En aquest sentit, Juan ha recordat que, entre 2019 i 2025, el nombre d’explotacions agràries inscrites a Eivissa ha passat de 1.527 a 1.773, un increment del 16 %, mentre que les explotacions ramaderes han augmentat de 734 a 968, un 32 % més. Així mateix, la superfície dedicada a l’agricultura ecològica s’ha duplicat en cinc anys, passant de 792 hectàrees el 2020 a 1.590 el 2025.

«Els problemes del camp continuen existint, però aquestes dades demostren que hi ha agricultors i ramaders que continuen apostant per la nostra terra. La nostra responsabilitat és acompanyar-los i consolidar aquesta evolució positiva», ha assenyalat el vicepresident.

Menys burocràcia i noves oportunitats per al sector

Juan ha relacionat els objectius de la nova llei amb les mesures impulsades pel Consell d’Eivissa, com l'aprovació del Reglament de simplificació administrativa de 2022 i la modificació del Pla Territorial Insular, aprovada definitivament el 2025, orientades a reduir obstacles administratius i facilitar noves activitats econòmiques vinculades al sector primari.

Entre les novetats de la llei, ha destacat les facilitats per transformar i comercialitzar productes locals, recuperar terres abandonades i desenvolupar activitats complementàries que contribueixin a millorar la rendibilitat de les explotacions.

També ha valorat les noves possibilitats per a les empreses de serveis agrícoles, com les dedicades a maquinària, manteniment, poda o recol·lecció, mitjançant l'aprofitament de determinades construccions agràries antigues.

«Protegir el camp no és només preservar el sòl rústic, sinó també facilitar que els qui el treballen es puguin guanyar la vida. Aquesta és la filosofia que hem defensat a Eivissa i que ara recull la nova Llei agrària», ha afirmat Juan.

El relleu generacional, un dels principals reptes

El vicepresident també ha destacat els 102 expedients d’incorporació de joves agricultors tramitats en les convocatòries de 2020, 2021, 2023, 2024 i 2025, i ha insistit en la necessitat de garantir la viabilitat econòmica de les explotacions per afavorir el relleu generacional.

«El repte no és només que els joves s’incorporin al camp, sinó que hi puguin quedar, invertir i desenvolupar un projecte de vida», ha subratllat.

Juan ha reconegut que el sector continua afrontant dificultats derivades de la insularitat, la fragmentació de les explotacions i la competència pel sòl i la mà d’obra, i ha defensat la necessitat de disposar d’una normativa que faciliti l’activitat agrària.

Finalment, ha agraït al Govern de les Illes Balears i al conseller d’Agricultura, Joan Simonet, l’impuls d’aquesta reforma. «La millor manera de protegir el nostre paisatge agrari és aconseguir que continuï havent-hi agricultors i ramaders que el treballin. Aquesta llei pot contribuir a fer del camp una activitat econòmica amb futur», ha conclòs Juan.