Els ajuntaments de l’illa d’Eivissa han acordat avui l’abastiment del 100 % de l’aigua que es produeix en alguna de les tres plantes dessalinitzadores de l’illa, i limitar al mínim indispensable l’ús d’aigua de pou per a xarxes municipals. És una de les principals conclusions a què s’ha arribat avui en el marc del Consell d’Alcaldes, que ha reunit en la seu del Consell Insular el president Vicent Marí amb els cinc alcaldes i alcaldesses de l’illa d’Eivissa.
Tal com s’ha explicat, a dia d’avui, en temporada baixa, es produeix a l’illa d’Eivissa més aigua dessalada de la què abasteixen els consistoris i, encara que amb la capacitat de producció romanent es posen en marxa programes pilots, com la infiltració d’aigua en l’aqüífer de Santa Eulària des Riu, «s’ha constatat que és molt més eficient i lògic en consumir aquesta aigua en substitució d’aquella aigua de pou que, en alguns casos, encara abasteix part de la xarxa pública», ha explicat el president del Consell d’Eivissa. Aquestes mesures podrien permetre substituir al voltant d’un hectòmetre cúbic d’aigua extreta de captacions, per aigua dessalada, reduint la pressió sobre els aqüífers.
Encara així, els ajuntaments han explicat que s’ha de fer servir una mínima part d’aigua de pou (una quantitat poc significativa al dia), per tal de garantir el manteniment i la salubritat dels sistemes i els circuits d’aigua, i que aquests es puguin emprar en cas que sigui estrictament necessari.
D’altra banda els ajuntaments han posar de relleu la necessitat de continuar amb les polítiques de reducció de fuites i millora del rendiment, que s’ha millorat en els darrers anys, en part gràcies a la col·laboració del Consell d’Eivissa amb el seu Pla de Cooperació Municipal així com en les aportacions del Govern balear a través de l’Impost de Turisme Sostenible.
D’aquesta manera, el president Vicent Marí ha donat compte que en els darrers anys s’han executat per part dels ajuntaments inversions en projectes d’aigua per valor de 24.144.880,50 euros dels quals 10.013.349,93 els ha aportat el Consell d’Eivissa, 3 el Govern de les Illes Balears i la resta directament els ajuntaments. Això ha permès millores en el rendiment de les xarxes públiques municipals que es troben actualment al 83 % en la ciutat d’Eivissa, 82,8 % en Santa Eulària des Riu (l’any 2020 era del 65,75 %), 72,77 % en Sant Josep de sa Talaia (l’any 2020 era el 56,27 %) i el 89 % de Sant Antoni (front el 80 % de l’any 2020).
Qüestió migratòria
El Consell d’Alcaldes ha comptat amb la participació de la consellera de Família, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, amb qui s’han abordat problemàtiques relatives a la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Baleares. En aquest sentit la consellera ha donat compte de la petició que ha fet el Govern balear perquè es declari l’emergència migratòria en un sentit més ampli que el que ha decretat el Govern de l’Estat, permetent als consells insulars i als ajuntaments poder agilitzar les contractacions per tal de poder atendre els menors no acompanyats que arriben «de manera incessant i sense possibilitat de fer cap previsió», ha lamentat el president.
En aquest sentit, el president Vicent Marí ha recordat que la ruta entre Algèria i les Illes Balears és la que més ha crescut en els darrers mesos i ha lamentat que «el Govern de Pedro Sánchez no ha mostrat cap intenció de voler revertir aquesta situació».