El president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, ha demanat oficialment al Ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, la repatriació dels 70 menors d’origen algerià que el Consell d’Eivissa manté sota la seua tutela, després de comprovar, la passada setmana com «la repatriació de cinc menors algerians és un fet rellevant que no pot ser interpretat com una actuació puntual, sinó com la constatació que existeixen mecanismes efectius per abordar aquesta situació».
En aquest sentit, mitjançant un escrit enviat al Ministre, el president Vicent Marí ha sentenciat que «aquesta via ha demostrat ser viable i s’hauria d’aplicar, almenys, als prop de 70 menors d’origen algerià que el Consell d’Eivissa manté baix la seua tutela» i que han demostrat no ser menors abandonats, atès que tots ells estan en contacte permanent amb les seues famílies, tal com ha pogut constatar el propi servei.
Finalment, el president ha recordat que la situació actual del servei de protecció de menors a Eivissa, amb més de 110 menors estrangers no acompanyats tutelats per l’administració insular, és «totalment insostenible» i ha demanat que s’intensifiquin les feines de coordinació i col·laboració amb els països emissors per tal d’evitar la sortida de més immigrants «que són víctimes de màfies i que posen en risc les seues vides amb falses promeses», tot recordant que «lamentablement, molts queden pel camí, i això com a societat no ho podem tolerar», ha conclòs.
D’aquest escrit, i tots els anteriors, se n’ha donat compte en la IV Conferència de Presidents de la XI Legislatura, en què també ha participat el vicepresident primer, Mariano Juan, a més de la presidenta de Govern balear, Margalida Prohens, i dels presidents dels consells insulars de Formentera, Mallorca i Menorca. El president ha posat en valor «el valor d’aquestes trobades per posar dalt la taula problemes comuns i veure quines mesures s’estan prenent a cada territori del nostre arxipèlag».
Habitatge, el principal problema d’Eivissa
En la seua compareixença posterior a la reunió, el president Vicent Marí ha explicat que el tema més important de què se n’ha parlat en aquesta trobada ha estat el de l’habitatge «que és el principal problema que avui tenim a l’illa d’Eivissa». En aquest sentit ha posat en valor «les polítiques del Govern balear han de servir per promoure habitatge assequible des del sector privat, perquè el sector públic és impossible que assumeixi tota la necessitat que hi ha».
El president ha posat en valor «el gran esforç que està fent el Consell d’Eivissa» que ha cedit dos solars i que està executant ara mateix una residència per a una dotació de la Guàrdia Civil de la mar al Parc Insular de Serveis de sa Coma.
Millora del finançament de la competència de transport públic
Durant la reunió, el president del Consell d’Eivissa ha posat dalt la taula la necessitat d’actualitzar el finançament del transport públic dels consells insulars atès que a dia d’avui és una competència àmpliament deficitària. El president ha explicat que «en un moment a on totes les administracions insulars estam alineats en la necessitat de fer polítiques de contenció turística, on s’han limitat els vehicles a Eivissa i a Formentera i a on es pretén fer a la resta d’illes, el transport públic esdevé un element vertebrador i necessari. Una autèntica necessitat per plantejar una alternativa al vehicle privat, i alliberar els nuclis urbans i els espais naturals de la gestió del trànsit pròpia de la temporada alta a les nostres illes».
El president Vicent Marí ha explicat que «des de l’1 d’abril ha entrat un contracte nou que contempla més rutes, més expedicions, autobusos més moderns i més sostenibles que han fet que ja, en el poc temps que porta en marxa, s’hagin produït augments d’usuaris de fins el 20%». En aquest sentit el president ha recordat que l’any 2019 van haver-hi a Eivissa prop de 5 milions de desplaçament en autobús, que la gratuïtat impulsada pel Consell i, sobretot, les millores de cobertura dels darrers anys, van fer que la xifra assolís els 7,5 milions d’euros i que l’objectiu per als propers anys és arribar als 9 milions. «Aquestes previsions tan optimistes generen un dèficit que s’ha de cobrir i la Conselleria de Mobilitat estudiarà quines són les xifres i el cost real d’aquest servei».
El Consell d’Eivissa rebrà en 2026 un total d’11.583.198,20 euros en compensació per les seues competències específiques. aquesta massa financera no es destina exclusivament al transport per carretera, sinó que integra múltiples competències transferides al Consell Insular d’Eivissa, entre les quals figuren també ordenació turística, agricultura i pesca, joventut, artesania, activitats catalogades o museus, entre d’altres. Per tant, l’increment experimentat per aquest fons al llarg dels darrers exercicis no pot interpretar-se com un increment íntegrament destinat al sosteniment del servei públic de transport terrestre.
I és que, el contracte del servei d’autobús té un cost de 73,35 milions d’euros en 10 anys, als què s’han de sumar els 11,3 milions d’euros previstos per al condicionament de parades d’autobús, així com el cost de gestió de l’estació insular de Sant Antoni (que assolirà els 150.000 euros anuals), el cost d’ús de l’estacio CETIS d’Eivissa, d’1,5 milions d’euros anuals i la futura construcció de l’estació d’autobusos de Santa Eulària, que podria suposar una inversió de 3,5 milions.d’euros. Finalment, s’han de sumar les aportacions al dèficit tarifari que sumen 10,17 milions d’euros anuals.