El Consell d’Eivissa aprova un suplement de crèdit per garantir l’atenció social davant l’augment extraordinari de menors migrants no acompanyats

  • Salvador Losa destaca que el principal desequilibri econòmic respon a la pressió derivada de les competències que l’Estat trasllada als consells insulars sense el finançament necessari

 

El Ple del Consell Insular d’Eivissa ha aprovat avui un expedient de suplement de crèdit per import de 3,33 milions d’euros destinat a garantir la continuïtat dels serveis socials essencials i l’atenció a col·lectius vulnerables.Concretament es destina pràcticament una tercera part a Menors, 484.000 a Promoció Social, 207.571 euros a Oficina de la Dona, 802.000 euros a Atenció a la Discapacitat i 800.000 euros a concerts socials. Totes elles partides que han estat alterades per la necessitat d’atendre l’arribada sobrevinguda de menors migrants.

Així ho ha explicat el conseller d’Hisenda i Gestió Econòmica, Salvador Losa, qui ha explicat durant el debat que aquest expedient és conseqüència directa de l’augment desmesurat del sistema de protecció de menors per mor de circumstàncies extraordinàries que han tensionat de manera notable la capacitat econòmica i administrativa del Departament de Benestar Social i que, malauradament, afecta altres serveis del departament com l’atenció a les discapacitats o la integració socio-laboral, entre d’altres.

En aquest sentit, Losa ha assenyalat especialment la situació que viu el Servei de Menors davant l’arribada continuada de menors estrangers no acompanyats. Segons les dades del propi departament, el servei ha passat d’acollir 18 menors estrangers no acompanyats en 2019 a 112 a dia d’avui.

“El problema no és de voluntat ni de gestió. El problema és que el Consell d’Eivissa està assumint una pressió assistencial cada vegada més gran sense que l’Estat aporti els recursos necessaris per fer-hi front”, ha afirmat Losa, lamentant que “mentre tot el departament es bolca en cercar personal, espais i crèdit, es centra en allò que és urgent, desatenent el que és important”.

Losa ha defensat que la qüestió no s’ha d’abordar des d’un debat ideològic sinó des de la realitat dels números. “Parlam de persones que han de ser ateses amb dignitat i amb totes les garanties, però també parlam d’un sistema que necessita recursos. No és un problema d’humanitat, és un problema de finançament i de responsabilitat institucional”, ha remarcat.

En aquest sentit, ha denunciat que els consells insulars continuen assumint pràcticament en solitari les conseqüències econòmiques de la política migratòria estatal, sense que existeixi una resposta suficient per part del Govern d’Espanya.

A més de les necessitats derivades del Servei de Menors, el suplement de crèdit permetrà atendre obligacions relacionades amb serveis socials, l’Oficina de la Dona, els serveis d’atenció a persones amb discapacitat i diversos concerts socials vinculats a l’atenció de persones vulnerables.

El Consell recorda que l’Estat acaba donant-li la raó sobre el Pla Econòmic i Financer

Durant el debat, el conseller d’Hisenda i Gestió Econòmica també ha recordat que el Consell d’Eivissa ja va defensar el passat mes de març que no tenia sentit obligar una administració sanejada, amb capacitat d’estalvi i solvència acreditada, a tramitar un Pla Econòmic i Financer per haver superat puntualment la regla de despesa com a conseqüència de l’execució d’inversions necessàries per a l’illa.

Losa ha assenyalat que les modificacions aprovades pel Govern d’Espanya mitjançant el Reial Decret-Llei 13/2026, pel qual s’adopten mesures relatives als recursos dels sistemes de finançament territorial, confirmen ara aquesta posició, en deixar sense efecte per a aquest exercici l’obligació de tramitar aquest tipus de plans en supòsits com el del Consell d’Eivissa.

“Vàrem dir que era absurd obligar una administració sanejada a justificar davant el Ministeri d’Hisenda que podia pagar les seues inversions i atendre els seus compromisos. Ara és el mateix Estat qui acaba reconeixent que aquest tràmit no tenia sentit en casos com el nostre”, ha afirmat.

El conseller ha recordat que el Pla Econòmic i Financer aprovat pel Consell al març ja acreditava la solidesa de la institució, la seua capacitat d’estalvi i la possibilitat d’incorporar romanents per executar polítiques estratègiques com la cooperació municipal, el trasllat de residus, les inversions insulars o les ajudes als ajuntaments.