Mariano Juan: «Hem de protegir cada illa sense aixecar fronteres entre els residents de les Balears»

El vicepresident primer defensa al Parlament la reciprocitat entre illes i exposa que la regulació ha reduït un 15,6% els moviments de vehicles i un 75% l’arribada de caravanes respecte del 2024

El vicepresident primer del Consell Insular d’Eivissa, Mariano Juan, ha exposat avui davant el Parlament de les Illes Balears els resultats de les dues primeres temporades d’aplicació de la Llei 5/2024, de control de l’afluència de vehicles a l’illa d’Eivissa, i ha proposat incorporar un sistema de reciprocitat per als residents que es desplacin entre Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca.

«A Eivissa fa tres anys que vàrem deixar de debatre per començar a actuar. Ja no venim a parlar d’hipòtesis, sinó d’una experiència mesurada i avaluable», ha afirmat Juan durant el debat sobre les futures regulacions de Mallorca i Menorca.

Entre maig i agost de 2024, el port d’Eivissa va registrar 217.135 moviments de vehicles en règim de passatge, davant els 183.190 comptabilitzats el 2026. Això representa 33.945 moviments menys i un descens del 15,6 %.

La reducció, a més, s’intensifica a mesura que avança la temporada: un 7,5 % al maig, un 13,4 % al juny, un 19,1 % al juliol i un 20,1 % a l’agost. «No estam traslladant el problema a altres mesos, sinó que estam actuant allà on teníem una major intensitat de moviments», ha explicat.

En el cas dels turismes desembarcats, l’acumulat entre maig i agost ha passat de 97.438 vehicles el 2024 a 83.688 el 2026, és a dir, 13.750 cotxes menys. L’arribada de caravanes i furgonetes, regulada durant tot l’any, s’ha reduït un 75 % entre gener i agost respecte del mateix període del 2024.

«Això no són percepcions, són dades. Gestionar els fluxos no implica tancar una illa, sinó evitar que col·lapsi», ha assenyalat el vicepresident primer.

Juan ha remarcat que la limitació s’ha acompanyat d’una inversió de més de 40 milions d’euros en reformes d’infraestructures viàries i de la posada en marxa d’un nou servei de transport públic.

Entre abril i agost de 2026, la xarxa d’autobusos va assolir 4.958.831 viatges, un 26,4 % més que durant el mateix període de 2025. L’increment també s’ha accelerat a mesura que avançava la temporada, fins a arribar al 40,2 % a l’agost, quan es varen comptabilitzar 1.251.534 viatgers, el registre mensual més elevat assolit fins ara.

Algunes connexions amb les platges han experimentat creixements especialment significatius. La línia de Cala Salada, per exemple, ha augmentat el nombre de viatgers més d’un 144 %.

Aquesta evolució coincideix amb una reducció del trànsit mitjà diari a la xarxa viària d’Eivissa. Segons l’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation, durant el 2025 va baixar un 4,2 %, fins als 11.015 vehicles diaris, aproximadament 500 menys cada dia que l’any anterior.

«Limitar sense oferir alternatives seria simplement prohibir. A Eivissa hem combinat menys entrada de vehicle privat amb més transport públic i menys intensitat del trànsit. Menys cotxes no significa menys mobilitat, sinó que les persones es desplacen d’una manera més ordenada», ha destacat Juan.

El vicepresident primer ha ofert a Mallorca i Menorca la col·laboració tècnica, administrativa i jurídica del Consell d’Eivissa, però també ha advertit de les resistències que apareixen quan una administració passa del diagnòstic a l’acció.

«Quan un govern deixa de diagnosticar, de culpar i de buscar responsables i comença a actuar, apareixen les resistències. Tendran oposició, recursos i pressions, fins i tot del mateix Estat. Per això les decisions han de ser jurídicament solvents i estar tècnicament justificades», ha assenyalat.

Juan ha recordat que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència va recórrer el sistema d’assignació d’autoritzacions per als vehicles de lloguer i va sol·licitar-ne la suspensió cautelar urgent, una pretensió que va ser desestimada pels tribunals.

També ha criticat que Aena advertís per escrit contra l’aplicació dels contingents als vehicles de lloguer que ocupen els aparcaments de l’aeroport, argumentant fins i tot que la regulació podria contribuir a saturar aquesta infraestructura.

«Resulta irònic que Aena parli de saturació quan el que estam fent és precisament limitar els vehicles i reduir la pressió que suporta l’illa. Aquestes resistències no demostren que la política sigui equivocada, sinó que les decisions han d’estar ben fonamentades per poder defensar-les», ha manifestat.

Juan ha conclòs la seva intervenció plantejant que, si totes les illes avancen en la mateixa direcció, també han de començar a cooperar. La proposta d’Eivissa és que els vehicles dels residents de les Illes Balears no es confonguin amb els fluxos turístics quan es desplacin entre Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca, sempre respectant la capacitat reguladora i els sistemes de control establerts per cada consell insular.

«Demanam reciprocitat, no barra lliure. No proposam eliminar els controls ni els contingents, sinó diferenciar els fluxos turístics que incideixen en la mobilitat de cada illa dels desplaçaments ordinaris dels residents de les Balears», ha explicat.

El tractament que Eivissa sol·liciti per als seus residents quan viatgin a Formentera, Mallorca o Menorca s’hauria d’aplicar també als residents d’aquestes illes quan es desplacin a Eivissa.

«Hem de limitar millor, moure’ns millor amb dades mesurables i cooperar millor entre les illes. Cada territori ha de poder protegir-se, però sense aixecar noves fronteres entre els seus residents», ha conclòs.