El Consell d'Eivissa ha exposat avui el seu model de lluita contra l'oferta turística il·legal en el III Congrés Nacional de Dret de l'Empresa i Activitat Turística, celebrat els dies 15 i 16 d'octubre al Claustre del Carme de Maó, a Menorca. El conseller de Territori, Ordenació Turística, Mobilitat, Infraestructures Viàries i Lluita contra l'Intrusisme, Mariano Juan, ha participat en aquest fòrum acadèmic i jurídic d'àmbit nacional, que ha reunit catedràtics de dret, experts en regulació de l'activitat turística i representants institucionals per analitzar els principals reptes normatius del sector.

Concretament, Juan ha intervingut en la taula rodona "Competencia desleal y su efectivo control", juntament amb especialistes en dret mercantil de diferents universitats espanyoles, on ha explicat l'estratègia desenvolupada pel Consell d'Eivissa per combatre la comercialització d'allotjaments turístics il·legals.

Durant la seua intervenció, el conseller ha destacat el canvi d'enfocament impulsat per la institució insular, que aposta per actuar sobre la publicitat dels allotjaments abans que es materialitzi l'activitat il·legal, en lloc de limitar les actuacions a la inspecció i la sanció una vegada produïda.

En aquest sentit, Juan ha recordat que l'oferta turística il·legal no només representa una situació de competència deslleial respecte dels establiments reglats, sinó que també incrementa la capacitat d'acollida de l'illa al marge de la planificació turística, amb conseqüències sobre la mobilitat, els recursos, els serveis públics i la convivència.

Segons les dades exposades, l'any 2024 s'estimava que a Eivissa es comercialitzaven unes 17.500 places turístiques il·legals a través de plataformes digitals, una xifra equivalent a pràcticament tot el parc legal d'habitatges turístics de l'illa.

Una reducció del 44 % dels habitatges anunciats

El conseller ha destacat els resultats obtinguts a partir del treball iniciat amb Airbnb i ampliat posteriorment a Booking i Vrbo, que ha permès avançar en la identificació i depuració dels anuncis d'allotjaments turístics.

D'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) exposades durant la jornada, el nombre d'habitatges anunciats a Eivissa ha passat de més de 4.100 l'agost de 2024 a uns 2.300 el maig de 2026, fet que representa una reducció del 44 %. En el mateix període, les places anunciades han disminuït un 40 %, passant de més de 28.000 a menys de 18.000.

Juan ha remarcat que, més enllà de la reducció del nombre d'anuncis, un dels principals avanços ha estat la millora de la traçabilitat de l'oferta comercialitzada, que permet identificar els allotjaments, contrastar-ne la situació administrativa i actuar amb més eficàcia davant possibles irregularitats.

Per aconseguir-ho, el Consell ha desenvolupat un sistema de monitoratge que combina la geolocalització dels anuncis, la georeferenciació de l'oferta legal i l'encreuament de bases de dades, així com la comprovació d'imatges i de números de registre.

Aquestes eines permeten detectar habitualment entre 25 i 30 anuncis diaris i agilitzar les actuacions de comprovació, amb una capacitat de resposta d'aproximadament 48 hores.

Col·laboració amb les plataformes i reforç de la inspecció

Un altre dels aspectes destacats durant la intervenció ha estat la decisió del Consell d'establir un marc de col·laboració amb les plataformes digitals, les patronals i les associacions professionals del sector turístic, amb l'objectiu compartit de garantir la qualitat de l'oferta i la sostenibilitat de la destinació.

Aquesta col·laboració, iniciada amb grups de treball específics, s'ha consolidat amb la creació de la Mesa de l'Intrusisme, concebuda com un espai permanent d'intercanvi d'informació, seguiment de l'oferta i coordinació d'actuacions.

Paral·lelament, el Consell ha reforçat els recursos destinats a la lluita contra l'intrusisme. Des de 2023, el nombre d'inspectors de turisme i transports ha passat de 9 a 14, mentre que el personal instructor ha augmentat de 4 a 9 professionals.

A més, des de l'1 de gener de 2025 s'han iniciat aproximadament 400 expedients sancionadors relacionats amb l'oferta turística il·legal.

El conseller ha conclòs que la combinació de tecnologia, col·laboració amb les plataformes i reforç dels recursos públics permet avançar cap a un model turístic més ordenat, en què l'Administració disposa de més informació i capacitat d'actuació per garantir el compliment de la normativa.

L'objectiu, ha assenyalat, no és reduir l'oferta turística reglada, sinó combatre aquella que opera al marge de la planificació i que genera una pressió afegida sobre el territori i els serveis de l'illa.