La desena edició d'aquest Congrés Internacional es celebrarà entre el 17 i el 21 d'octubre del 2022, al Palau de Congressos d'Eivissa (Santa Eulària des Riu). A més dels 300 investigadors assistents de forma presencial, el congrés compta amb 574 persones inscrites com a autores en comunicacions orals i pòsters, i una cinquantena de persones oients interessades en la temàtica.

A banda de les institucions organitzadores (Consell Insular d'Eivissa i Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears, a través del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera (MAEF) s’han sumat a aquest esdeveniment altres institucions de l’illa, com el Ministeri de Cultura i Esports del Govern d’Espanya, la Universitat de les Illes Balears, o els ajuntaments de Santa Eulària des Riu, Eivissa, Sant Joan de Labritja i Sant Josep de sa Talaia.

És la primera vegada que les Illes Balears acullen aquest esdeveniment que se celebra cada quatre anys. Des de 1979, aquest congrés internacional ha passat per diverses seus de diversos països com Itàlia (Roma 1979 i 1989; Marsala-Palerm 2000, Sardenya 2013), Tunis (1991, Hammamet 2009), Portugal (Lisboa 2005) i Espanya (Cadis 1995, Mérida 2018).

Que Eivissa sigui la seu del congrés, desprès de passar per les grans ciutats mencionades, no fa més que distingir el paper protagonista que la colònia feniciopúnica d’Eivissa va tenir en el desenvolupament de l’empresa colonial per part dels fenicis al Mediterrani occidental i suposa el reconeixement a la tasca investigadora i divulgativa que, des de l'illa, tant el Consell Insular d’Eivissa com el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera (MAEF), s’ha fet sobre el patrimoni feniciopúnic. Finalment, l’esdeveniment suposarà també una oportunitat única per mostrar a la comunitat científica internacional l’esplendor i la rellevància dels darrers descobriments arqueològics realitzats a l’illa d’Eivissa i que formen part de diversos projectes de recerca que es venen desenvolupant en l’actualitat i que es mostraran al congrés juntament amb altres novetats de la recerca en àmbits tan variats com les fonts i la historiografia, l'economia, la religió o la vida quotidiana d'aquesta cultura del Mediterrani antic.

Per primera vegada, el Congrés Internacional d'Estudis Fenicis i Púnics serà retransmès en línia i els enllaços per connectar-se a les sessions es penjaran al web del congrés www.xciefpeivissa22.com, i estaran oberts a tothom.

L'edició d'enguany començarà amb la conferència inaugural a càrrec del secretari del Comitè Científic Internacional del Congrés d'Estudis Fenicis i Púnics, Dr. Piero Bartoloni, catedràtic d'Arqueologia Fenícia de la Universitat de Sàsser (Sardenya, Itàlia), sota el títol "Una pagina di storia scritta dall'archeologia".

Arqueologia submarina

Una de les grans novetats de la nova edició d'aquest congrés seran tres noves sessions impulsades pel Comitè Organitzador. La primera d'elles, programada pel primer dia, és la sessió sobre Arqueologia submarina i navegació, en la qual cal destacar la participació de Rafael Sabio, director de Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica ARQVA, qui presentarà una comunicació sobre el derelicte d'època fenícia Mazarrón II (Múrcia).

El segon dia inclou la sessió doctoral, un espai dedicat a què els joves investigadors puguin presentar els seus projectes de recerca doctoral. A més, es presentaran dues sessions sobre Projectes de Museïtzació i Divulgació del patrimoni fenici púnic -en la qual l'equip del MAEF presenta diverses contribucions- i sobre Antropologia i estudis d'ADN, que comptarà amb la contribució dels estudis sobre genètica antiga d'investigadors eivissencs.

En el tercer dia del congrés, tots els participants podran gaudir d’una visita guiada pels jaciments d'època fenici púnica més importants de l'illa d'Eivissa: Ses Païsses de Cala d'Hort (Can Sorà) i el poblament fenici de sa Caleta, on el Consell Insular d’Eivissa està en aquests moments executant un projecte de restauració de les estructures arquitectòniques fenícies, de creació d'un centre d'interpretació i de museïtzació de tots els elements BIC del poblament

A la mateixa excursió es visitarà el Puig des Molins i el Museu Monogràfic Puig des Molins, gestionat per la Direcció General de Cultura de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura del Govern de les Illes Balears. Acabant la jornada amb una visita a Dalt Vila i un concert en aquest entorn patrimonial.

Religió i iconografia

Dijous 20 d'octubre es reprenen les activitats al Palau de Congressos d’Eivissa, entre les quals destaca la sessió sobre Religió i iconografia, amb la participació d'investigadors cèlebres com Giacchino Falsone (Università degli Studi di Palermo), conegut per ser un dels excavadors de la ciutat fenícia de Motya (Sicília), o Paolo Xella (University of Tübingen), un dels majors estudiosos de la religió fenícia.

El programa del congrés també inclou el darrer dia, divendres 21 d'octubre, les presentacions de dos nous llibres vinculats amb l'arqueologia eivissenca: Campanitas halladas en Ibiza en contexto púnico, de María J. López Grande, Francisca Velázquez, Ana Mezquida i Jordi H. Fernández, i que correspon al número 83 de la sèrie Treballs del Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera; i La cueva-santuario de Es Culleram (Ibiza), de Mª Cruz Marín Ceballos, María Belén Deamos i Ana Mª Jiménez Flores, editat per la Universitat de Sevilla.

Manuel Pimentel

Per concloure el congrés, se celebrarà una conferència titolada "¿Por qué la arqueología fenicia interesa tanto en nuestros días?", a càrrec de Manuel Pimentel, exministre del Govern d’Espanya, dinamitzador cultural i director del programa televisiu Arqueomanía. La conferència serà oberta a tothom fins a esgotar aforament de l'Auditori del Palau de Congressos d’Eivissa.

Finalment, i com activitats complementàries del Congrés, s’han organitzat dues excursions: una el dissabte 22 d’octubre als jaciments arqueològics de Formentera (en col•laboració amb el Consell de Formentera) i l’altra el diumenge 23 d’octubre a la cova-santuari des Culleram (en col•laboració amb l'Ajuntament de Sant Joan de Labritja).