El ple del Consell d’Eivissa ha aprovat avui de forma definitiva la modificació número 2 del Pla Territorial Insular (PTI), una reforma que marca un punt d’inflexió en l’ordenació del creixement turístic i la protecció dels recursos naturals de l’illa, especialment l’aigua. La nova norma, impulsada des del departament de Territori, inclou per primera vegada mesures específiques per frenar l’expansió del lloguer turístic i condiciona la concessió de llicències urbanístiques a criteris d’eficiència hídrica.

“Tallam d’arrel el cordó umbilical entre la nova construcció i el lloguer turístic”, ha explicat el vicepresident segon i conseller de Territori, Mariano Juan. A partir d’ara, cap habitatge de nova planta es podrà dedicar a aquest tipus d’ús turístic, i tampoc ho podran fer aquelles construccions posteriors a 1956, “Això significa una reducció del 82% en el nombre de cases susceptibles de ser llogades turísticament en el sòl rústic, a on amb la normativa vigent fins ara es podien incorporar en aquesta oferta 7.800 cases”, ha conclòs, afegint que “a dia d’avui el creixement turístic és zero, atenent a que les llicències turístiques estan condicionades a la baixa del mateix nombre dintre de l’oferta turística actual”.

Un altra dels punts més destacats de la nova norma territorial aprovada avui és la incorporació de mesures per frenar l’impacte urbanístic sobre les reserves hídriques de l’illa, “assolint la norma que més accions concretes incorpora de totes les que hi ha ara en vigor”, ha explicat el conseller qui ha detallat que els nous habitatges hauran d’incorporar sistemes de reutilització d’aigües grises i reduir almenys un 60% el seu consum respecte a la mitjana actual. A més, no es concediran llicències per a noves cases ni es permetrà omplir piscines si l’aqüífer a què afecta està en mal estat. “No pot ser que en una casa es gastin 150.000 litres d’aigua a l’any per mantenir un jardí tropical mentre hi ha pous que pateixen”, ha afirmat el conseller. Segons les estimacions del Consell, l’estalvi diari d’aigua per casa podria assolir els 150 metres cúbics anuals (l’equivalent a 2,5 piscines), mentre que el directament derivat de la limitació de lloguer turístic en sòl rústic seria “l’equivalent al consum de 3 pobles com el de Santa Gertrudis en un dia”.

La modificació del PTI inclou a més una bateria de mesures orientades a protegir el camp i el patrimoni rural. Es permet de nou segregar finques entre germans, nebots o oncles per facilitar el relleu generacional dins de les famílies eivissenques, sense obrir la porta a l’especulació. També s’atén una petició històrica de les cooperatives agràries, simplificant la transmissió de terres per a qui les conrea, sense necessitat de tramitació territorial si ja compten amb llicència. En paraules de Mariano Juan, “es tracta de posar facilitats a qui treballa la terra, no només per economia, sinó per identitat”.

En clau patrimonial, la norma blinda la protecció de les cases pageses també als municipis que encara no disposen de catàleg. I en l’àmbit urbà, estableix directrius obligatòries de sostenibilitat: separació d’aigües pluvials, sòls més permeables, arbrat obligatori i cobertes solaritzables. A més, s’introdueixen incentius per a parcs fotovoltaics en zones urbanes i periurbanes, que podrien cobrir fins al 75% del consum energètic local.

Juan ha volgut agrair la feina col•lectiva que ha permès arribar a aquest document, elaborat entre 2021 i 2022 amb la participació de 25 associacions i tots els ajuntaments. “Mai abans s’havia parlat tant abans d’escriure una norma. Mai s’havien incorporat tantes propostes. És impossible que agradi tot sencer a tothom, però l’important és que tothom s’hi vegi reflectit”, ha conclòs.

Incorporació d’12 milions d’euros de romanents

D’altra banda, el Ple del Consell d’Eivissa ha aprovat per majoria la incorporació de 12 milions d’euros provinents de romanents de què 3,3 milions d’euros aniran destinats a polítiques de Benestar Social, 7,9 milions d’euros en polítiques de mobilitat, 400.000 euros per a millorar les deixalleries de l’illa i 159.000 en Promoció Econòmica.

El conseller responsable de la gestió econòmica de la institució, Salvador Losa, ha detallat que amb aquests diners es podran posar en marxa noves places per a menors amb problemes de conducta (1,13 milions d’euros), 894.000 euros per a millorar la primera acollida que es fa als menors estrangers no acompanyats que ingressen en el circuit insular de protecció i 80.000 euros per a la millora del programa de visites familiars supervisades.

El conseller també ha explicat la incorporació d’1,3 milions d’euros per a serveis de discapacitat, que inclouen 1 milió d’euros que permetrà posar els concerts per al servei de centre de dia de discapacitat física i intel·lectual i 340.000 euros per actualitzar els concerts vigents en base allò previst en l’acord sectorial de treballadors de serveis socials, que reconeix la doble insularitat a l’illa d’Eivissa.

També s’incorporen 7,9 milions d’euros en polítiques de mobilitat que contemplen 2,5 milions d’euros per assumir les indemnitzacions a les empreses de transport públic pròpies de l’ús de l’estació CETIS del municipi d’Eivissa, 5 milions d’euros que permetran cobrir els contractes programa del servei d’autobús i permet garantir la gratuïtat del servei d’autobús per a l’any 2025, i altres despeses com l’estudi de mobilitat vinculat a la Llei de limitació de vehicles de l’illa d’Eivissa, el conveni de l’estació d’autobusos de Sant Antoni així com el seu mobiliari, l’emissió de targetes d’autobús i campanyes informatives relacionades amb la mobilitat.

Finalment, s’incorporen 400.000 euros per a millorar les transferències als ajuntaments en matèria de manteniment de la xarxa insular de deixalleries i 159.000 euros en matèria de Promoció Econòmica per realitzar diverses campanyes relacionades amb la moda Adlib.