El president del Consell Insular d’Eivissa, Vicent Marí, ha reivindicat l’orgull d’una illa “moltes vegades ocultada, però que es resisteix a ser oblidada”, anteposant-la als relats centrats únicament en “el que succeeix, oblidant-se del que realment és”: “Hem d’estar orgullosos de l’Eivissa de les famílies, de la cultura, de la tradició, de la diversitat natural i social i de la convivència”.

Així ho ha manifestat al seu discurs institucional amb motiu de les celebracions de Sant Ciriac, en què ha fet una crida a la ciutadania illenca a seguir construint “una illa justa i solidària”, on es progrés no signifiqui renunciar a la cohesió social ni territorial i on “cada un de nosaltres es pregunti si està disposat a ser part activa” de la transformació que necessita Eivissa.

Marí ha destacat que el tradicional caràcter “obert, acollidor i tolerant” dels eivissencs, sense cap dubte, ha contribuït a enriquir-nos  com a societat, però ha lamentat que “una tolerància malentesa ha set, en part, causa d’alguns dels problemes que patim avui i que, com a societat responsable, hem començat a abordar per corregir desequilibris i posar ordre”.

En aquest sentit, el president ha valorat les mesures que, “amb contundència i lideratge”, ha posat en marxa el Consell Insular d’Eivissa per abordar els nous dilemes i reptes als quals s’enfronta l’illa, i garantir així l’equilibri i la qualitat de vida de la ciutadania illenca, com són la posada en marxa de la Llei de control d’afluència de Vehicles i la “ferma lluita contra l’intrusisme”.

Respecte de la Llei, el president ha remarcat que es tracta d’una norma fruit del consens i que respon a una reclamació “unànime de la societat eivissenca” que tot i l’ampli recolzament social, no ha estat ben rebuda “per qui segueix veient Eivissa com un compte de resultats empresarials o una il·limitada caixa registradora”, i ha refermat el compromís del Consell “ a seguir gestionant i ordenant una mobilitat segura i més sostenible a sa xarxa viària insular” 

També ha destacat la “batalla sense descans” per controlar i eliminar l’intrusisme i l’economia submergida, especialment en sectors com el transport i l’allotjament turístic no reglat que generen una precarietat laboral i social “que no podem permetre”. “Defensam la legalitat, la dignitat dels treballadors, la qualitat de vida de la ciutadania o l’oferta turística legal”.

Sequera i pressió humana i migratòria

El president s’ha referit  també en el seu discurs a “una de les pitjors sequeres dels darrers temps” que ens obliga a fer un ús responsable de l’aigua i ha recordat la necessitat de seguir treballant, des de tots els àmbits administratius i institucionals, en la millora de les infraestructures per garantir la producció d’aigua dessalada per al subministrament a la població, millorar les xarxes de distribució i apostar per l’estalvi i la reutilització com a fórmules de recuperació d’aqüífers i pous.

Altre dels temes abordats al seu discurs ha estat la dificultat per accedir a un habitatge a l’illa d’Eivissa, on les oportunitats laborals que s’ofereixen topen amb la realitat de molts de treballadors i famílies eivissenques que no tenen la possibilitat de tenir una casa assequible. “Si no hi ha habitatge, no hi oportunitats i en aquest sentit, la porta que ha suposat es progrés i el desenvolupament social de l’illa no pot seguir oberta a qualsevol preu” ha manifestat Marí qui ha apuntat a què en els darrers 30 anys, la població s’ha duplicat, generant tot una sèrie de necessitats que s’han acabat convertint en mancances. 

“No volem ser una illa d’extrems”, ha dit, “sinó un espai equilibrat, on tothom que vengui ho faci d’una manera regulada, perquè es l’única manera de tenir control sobre es creixement demogràfic i es serveis que podem oferir”.

Així, s’ha referit també a la manca de control sobre les fronteres que està provocant l’arribada constant de pasteres que, en el cas d’Eivissa, ha tensat els serveis assistencials de menors i requereix d’una resposta ferma, atenent les nostres reclamacions “perquè no podem seguir així”.  

Per últim, Marí ha encoratjat a fer de les Festes de la Terra el fil d’història “que uneix passat, present i futur”, a commemorar i reivindicar la nostra llengua, les nostres tradicions i el nostre patrimoni històric i personal com a eix clau “per mirar endavant amb optimisme”.