El Grup de Rescat Vertical del Servei de Bombers d’Eivissa, amb el suport del GREIM de la Guàrdia Civil,  ha identificat sis zones d’especial risc per als excursionistes de l’illa d’Eivissa que es situen als municipis de Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de Labritja, i que esdevenen llocs d’especial intensitat, atesa la promoció turística que molts particulars i empreses realitzen d’aquests indrets, “sense advertir de les dificultats i perills que en moltes ocasions comporten”, tal com ha indicat el Caporal del Grup de Rescat Vertical dels Bombers d’Eivissa, Bernat Escrivà, acompanyat del Brigada Juan Carlos Sunye del GREIM. 

Les zones identificades com a de risc per als excursionistes són:

• Cala Blanca (Santa Eulària des Riu): resulta que molts excursionistes es perden en el sender que connecta amb Cala Llonga des de Siesta per desconeixement del recorregut i falta de destresa de mobilitat en el mig natural. S’han realitzat 18 rescats en els últims 5 anys.
• Ullal des Coloms – Cala Aubarca (Sant Antoni de Portmany): Punt d’accidents per els salts a l’aigua amb males caigues, impossibilitat per poder trepar per la corda instal·lada per sortir del forat, pèrdua per desorientació en el retorn de la ruta, torcedures de peu per calçat no adequat i cansament físic per l’exigència del recorregut. En els últims cinc anys s’han realitzat 30 rescats. Aquest punt és especialment conflictiu per l’alta publicitat que se’n fa a les xarxes socials.
• Ses Balandres – Santa Agnès (Sant Antoni de Portmany): És una zona molt transitada per senderistes de tot tipus, però que té part del recorregut per verticals de més de 30 metres sense cap tipus de seguretat fiable, zones de blocs de grans pedres que no estan fixes i passamans amb risc de caiguda al mar a zona rocosa. A més, es dona la circumstància que en tota la ruta no hi ha cobertura mòbil.
• Portes del Cel – Santa Agnès (Sant Antoni de Portmany): És un punt de trobada i d’inici de moltes rutes de senderisme de la zona, que té un restaurant molt a prop del penya-segat que, en ocasions, acull esdeveniments amb un gran nombre d’assistents.
• Mirador d’es Vedrà (Sant Josep de sa Talaia): En ocasions, s’han registrat caigudes a gran altura de les persones que gaudeixen de la posta de sol per mor de descuits, consum d’alcohol, estupefaents o possibles suïcidis i, d’altra banda, bloquejos a la senda que hi ha a l’esquerra del penya-segat que fan que la persona no sigui capaç de seguir pujant o baixant. En els últims cinc anys s’han realitzat 20 rescats i ha hagut un total 9 víctimes mortals. És una zona de què se’n fa molta publicitat en xarxes socials.
• Sa Pedrera – “Atlantis” (Sant Josep de sa Talaia): Aquesta zona de piscines naturals i sender d’accés a les mateixes, és pol d’accidents per mor a caigudes de certa altura, mala caiguda de salts al mar des de dalt de les roques, torcedures o ruptura de turmell per calçat inadequat, defalliments de pujada per deshidratació o baix nivell físic. En els últims cinc anys s’han realitzat 30 rescats.

Identificats aquests punts, des del GRV dels bombers s’ha fet tota una sèrie de recomanacions als ajuntaments consistents, en la majoria de casos, en la instal·lació de cartells informatius, renovació (o instal·lació si no hi havia anteriorment) de senyals informant dels senders més segurs, renovació d’elements de seguretat que en ocasions estan en mal estat (passamans, cordes...) i posar elements de seguretat en aquells penya-segats que presenten una especial sinistralitat.

Igualment, s’ha demanat col·laboració als departaments municipals de promoció turística per incidir a les empreses privades i particulars que promocionen aquests indrets, a fer-ho indicant els perills i dificultats, així com advertint de quin equipament és necessari portat per poder realitzar la ruta la major seguretat possible.

Finalment, el conseller de Gestió Ambiental, José Ignacio Andrés, ha apel·lat els ajuntaments a poder tenir algunes mesures actives ja la propera temporada, sempre entenent que, en moltes ocasions, l’operativa depèn no únicament del consistori, sinó d’altres agents com el Govern balear, la Demarcació de Costes o el propietari del sòl en qüestió.