Medi Ambient

Reglament de Protecció del Medi Nocturn de l’Illa d’Eivissa

Entre les diferents formes de contaminació ambiental, trobam la contaminació lumínica, que es produeix especialment en entorns urbans durant el període nocturn i que és conseqüència d’una il·luminació artificial excessiva i/o inadequada i es relaciona amb problemes de salut humana neurològics, visuals i conductuals, i també amb una greu afecció cap als ecosistemes nocturns vegetals i animals (especialment insectes, aus i petits mamífers) perquè els provoca desorientació i altres interferències en els seus cicles biològics. Així mateix la contaminació lumínica compromet seriosament la capacitat de contemplació del cel nocturn, l’observació d’estels i altres activitats professionals i lúdiques relacionades amb l’astronomia, així com formes d’oci i lleure moltes de les quals aprofitables pel sector turístic que estan vinculades amb el manteniment d’entorns naturals nocturns lliures d’emissions contaminants.

La Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears pretén millorar la protecció del medi ambient mitjançant un ús eficient i racional de l’energia i la reducció de la brillantor lumínica nocturna produïda per les instal·lacions públiques i privades d’enllumenat, sense menystenir la protecció i la seguretat que la il·luminació ha de proporcionar a les persones, vehicles i propietats.
Són finalitats de la llei les següents:

  • Mantenir el màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general.
  • Promoure l’eficiència energètica dels enllumenats exteriors i interiors mitjançant l’estalvi d’energia i sense menystenir la seguretat.
  • Evitar la intrusió lumínica a l’entorn domèstic minimitzant les molèsties i els perjudicis que ocasiona.
  • Prevenir i corregir els efectes de la contaminació lumínica en la visió del cel.

L’article 14 de la llei estableix com a funció dels consells insulars, a l’àmbit territorial i competencial respectiu, el desenvolupament reglamentari de les seues previsions, desenvolupant-les i concretant-les per al corresponent àmbit insular, basant-se en el principi de màxima proximitat al ciutadà que constitueix un criteri rector de l’exercici de les competències públiques a les Illes Balears i atenent la configuració de l’arxipèlag balear, que aconsella que cada illa faci la seua pròpia ordenació territorial.

Actualment el Departament de Gestió Ambiental, Sostenibilitat, Innovació i Transparència del Consell Insular d’Eivissa està treballant en l’elaboració del Reglament de protecció del medi nocturn de l’illa d’Eivissa per tal de donar compliment al mandat legislatiu de la Llei 3/2005, de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears. Addicionalment aquest desenvolupament reglamentari contribueix a donar compliment a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, que estableix determinacions que són vinculants per a totes les polítiques i activitats, públiques i privades, a l’àmbit territorial de les Illes Balears, orientades a l’estalvi i l’eficiència energètics i a la generació amb energies renovables i que conté obligacions concretes d’adaptació de la xarxa pública per a l’estalvi energètic, l’eficiència energètica i la generació amb energies renovables.

Així en sessió celebrada en data 29 de setembre de 2023 el Ple del Consell Insular d’Eivissa va adoptar l’acord d’aprovació inicial del Reglament de protecció del medi nocturn de l’illa d’Eivissa i va acordar sotmetre l’expedient i el text aprovat inicialment al tràmit d’informació pública, audiència a persones interessades i consulta d’administracions afectades. En data 5 d’octubre de 2023 el BOIB núm. 136 va publicar l’anunci d’obertura del tràmit d’informació pública per període de trenta dies hàbils i que comença a computar-se des de l’endemà de la dita publicació.

Els documents que s’exposen en el tràmit d’informació pública, audiència i consultes són els següents:

Documents
Centre de documentació ambiental

L'accés a la informació ambiental és un dret recollit en la Llei 38/1995, de 12 de desembre, sobre el dret d'accés a la informació en matèria de medi ambient, adaptació de la Directiva Europea 90/313/CEE, del Consell, de 7 de juny de 1990. Aquesta Llei té per objecte garantir la llibertat d'accés a la informació en matèria de medi ambient, així com la difusió d'aquesta informació. En el seu articulat es regulen els diferents supòsits que donen dret a l'accés, i els supòsits que poden provocar la denegació d'una sol·licitud.

Per tal de facilitar l'accés de la població a la informació en matèria de medi ambient, el Consell Insular d'Eivissa ha creat el Centre de Documentació Ambiental dins la Biblioteca Pública Insular d'Eivissa, que consta d'un fons de llibres i revistes, de CD i de cartells i pòsters.

Els principals àmbits de classificació del fons són els següents:

  • Agenda 21
  • Aigua
  • Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG)
  • Educació Ambiental
  • Espais Naturals
  • Fauna i Flora
  • Ordenació del Territori
  • Residus
  • Problemàtica ambiental i sostenibilitat
  • Energia
  • Mobilitat
  • Turisme
  • Gestió ambiental

Horari
L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 h a 14.00 h i de 16.00 a 21.00 h, i els dissabtes de 9.00 h a 14.00 h.

On som i com contactar-hi?
Edifici Polivalent de Cas Serres
c. d'Ernest Ehreneld, s/n
07800 Eivissa
tel. 971 39 08 87
biblioteca@conselldeivissa.es

http://www.bibliotecaspublicas.es/eivissa

https://www.facebook.com/bpieivissa

Control de moscards

El Consell d'Eivissa realitza cada any una campanya de control biològic de moscards entre els mesos de març i d'octubre, ambdós inclosos. Aquest control es basa en l'aplicació de productes biològics (Bacillus thurigensis) sobre la làmina d'aigua que elimina els moscards en la seva fase larvària que la fan dins de l'aigua.

La campanya s'executa a les zones humides de ses Salines, ses Feixes, desembocadura del riu de Santa Eulària, torrent de Sant Miquel i de Sant Vicent, torrent des Regueró, a més d'altres zones de domini públic que puguin desenvolupar-se de manera estacional producció de larves de moscards.

Dins del programa del control biològic de moscards l'autoprotecció és un element fonamental de la campanya. Per autoprotecció entenem el conjunt de mesures que  vesins i propietaris poden fer per tal d'evitar la proliferació de moscards a les seues propietats. És un codi de bones pràctiques de fàcil aplicació que determina una reducció de la població de moscards i per tant contribueix a l'efectivitat de la campanya al conjunt de les zones d'actuació. 

Documentació

Control de serps

A les Pitiüses les serps tenen la consideració d'espècie invasora ja que s’alimenten de cries d’aus, petits mamífers i, sobretot, de sargantanes, per això són molt perilloses per a la fauna autòctona. 

La sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) es endèmica de les illes amb totes les seues poblacions i subespècies que habiten les illes d’Eivissa, Formentera i la resta d’illots de les Pitiüses.

Quines serps puc trobar?

Serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) i la serp blanca (Rhinechis scalaris). Aquestes serps no són verinoses però com tot animal salvatge, pot atacar per defensar-se. Si et mossega és suficient amb rentar i desinfectar la ferida i si no s’està segur de quina espècie és, es recomana no manipular la mossegada.

Campanyes de control

El Servei de Protecció d'Espècies del Govern de les Illes Balears, a traves del COFIB dissenya i executa, amb la col·laboració del Consell d'Eivissa, el control d’aquestes serps a l’illa d’Eivissa mitjançant les següents accions:

  • Col·locació estratègica de trampes pel territori afectat.
  • Col·laboració ciutadana. 
  • Estudi dels animals capturats: comportament, distribució, morfologia, dieta, reproducció...
  • Xerrades informatives als nuclis més afectats.

SOS Sargantanes

La plataforma “SOS Salvem sa sargantana pitiüsa” formada per Amics de la Terra, GEN-GOB, Institut d'Estudis Eivissencs i PROU! Pitiüses en Acció! han iniciat l’any 2021 una campanya amb el suport del Consell Insular d’Eivissa i tots els ajuntaments de l’illa per protegir la sargantana pitiüsa davant l’amenaça de les serps invasores. 

Mitjançant la campanya demanen la participació d’entitats i associacions però també estan buscant voluntaris que vulguin col·laborar instal·lant trampes al seu terreny, fent el manteniment d’aquestes, sacrificant serps o bé criant ratolins. Trobareu més informació de com podeu participar-hi a les seues respectives pàgines web o posant-vos en contacte a través del correu electrònic sargantana.eivissa@gmail.com 

El Consell col·labora amb els treballs realitzats tant pel COFIB com pels voluntaris de la plataforma, proposant accions conjuntes i posant a disposició de la població el número de telèfon 971195500 d'informació i assessorament sobre la captura de serps.

Trampes, com puc aconseguir-ne una?

Per obtenir trampes d’una manera immediata n’hi ha de disponibles a la Cooperativa de Santa Eulària (tel. 971 33 91 74) i a la Cooperativa de Sant Antoni (tel. 971 34 03 72).

A l’apartat de documentació podeu trobar les instruccions i plànols per construir la vostra pròpia trampa. 

Sacrifici de serps en trampes

La Federació de caça ha habilitat un telèfon per sol·licitar el sacrifici de serps capturades en trampes (tel. 686 90 59 30).

Altres avisos o peticions

Per a altres avisos com la presència d’exemplars de serps en interiors, la presència massiva... o bé per a informació o dubtes en la gestió, el COFIB ha habilitat un telèfon de consultes: 615 77 64 98.  

Consideracions ètiques i legals

  • Parament de trampes: és l'únic mètode segur i selectiu que garanteix la captura únicament de serps. Les trampes d’adhesiu estan prohibides per no ser selectives i atrapar altre tipus d'animals, com sargantanes.
  • Destí de les serps: actualment se sacrifiquen de manera incruenta de tots els exemplars retirats. La reintroducció a la península d'aquests exemplars es desaconsella, ja que aquestes serps són nascudes a Eivissa i la seua genètica, morfologia, possibles malalties, paràsits i comportament ja són diferents de les poblacions originals. Per tant, reintroduir-les pot comportar problemes greus a les poblacions originals, que hem de recordar que estan protegides.
  • Control biològic: la introducció d'espècies que s'alimentin de serps comporta un altíssim risc, ja que les conseqüències són impredictibles: l'espècie introduïda pot canviar els seus hàbits al nou hàbitat, de la mateixa manera que les serps han canviat els seus. Hi ha molts casos en el que això ha passat: per exemple el cas de la introducció de guineus per combatir la plaga de conills a Austràlia, que varen preferir espècies endèmiques que eren més lentes, com els koales.

Documentació

Navegació i fondeig responsable

Què és la posidònia?

La Posidonia oceanica és una planta marina endèmica de la mar Mediterrània. No es tracta, doncs, d'una alga, sinó d'una planta proveïda de flors i fulles, similar a les que podem trobar en superfície. La posidònia forma praderies que poden ser molt denses i extenses i en aigües transparents pot arribar a habitar fins a més 40 m de profunditat (s'ha trobat posidònia fins a 100 metres de fondària). Aquestes praderies, quan són estables, comencen a formar esculls que van creixent molt lentament per l'acumulació de les restes de la pròpia planta i d'altres sediments.

Aquesta planta pot reproduir-se asexualment, de manera que alguns clons arriben a ocupar grans extensions durant milers d'anys. En concret, a les costes d'Eivissa i Formentera s'han identificat exemplars vius de més de 100.000 anys d'edat, fet que els situa entre els organismes més longeus del planeta.

Per què cal conservar-la?

La posidònia proporciona un ambient molt valuós que permet allotjar gran diversitat d'espècies estructurades en ecosistemes molt rics i complexos que es consideren claus en l'entorn mediterrani. Els peus i esculls de posidònia proporcionen suport físic a l'activitat marina i la seua producció primària és aprofitada per la resta d'organismes integrats a la cadena alimentària (crustacis, peixos, etc.). 

A més, les praderies de posidònia contribueixen a la protecció, l'acumulació i la producció d'arena, tant en els fons marins com a les platges. Durant la tardor, per exemple, els esculls ofereixen un protecció molt efectiva de la línia de costa davant dels processos erosius provocats per les tempestes estacionals. Una volta a la platja, les restes de posidònia també contribueixen a la conservació de l'arena i a la seua generació, per la qual cosa actualment s'opta per deixar-les-hi durant una bona part de l'any. La densa cobertura de fulla de les praderies ben formades, a més, actua de barrera a les partícules en suspensió i és origen de la transparència de les aigües d'Eivissa i Formentera.

Finalment, les elevades produccions de matèria orgànica de la posidònia i del seu hàbitat, combinades amb la lentitud amb què se’n descomponen les restes, converteixen les praderies en trampes de CO2 molt eficients. D'aquesta manera contribueixen positivament a la prevenció del canvi climàtic.

Per totes aquestes raons, les praderies estan recollides com a hàbitat prioritari a la directiva europea Hàbitat i es poden trobar en un nombre important d'espais marins pertanyents a la Xarxa Natura 2000.

La singularitat de les praderies de posidònia ha merescut també la seua protecció patrimonial com a integrant del conjunt de béns declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cal destacar, a més, els nombrosos usos tradicionals de la planta a Eivissa i Formentera: aplicacions medicinals, ús agrícola, com a embalatge i, fins i tot, com a material de construcció de sostres.

Impacte de la navegació

  • Fondejos: Les àncores dels vaixells, en especial les dels de major mida, poden danyar greument els fons i les praderies de posidònia. L'efecte mecànic de l'àncora sobre les mates de posidònia pot desintegrar en poc temps praderies madures i esculls molt estables que han tardat milers d'anys a formar-se. Una vegada desapareguda la praderia, la seua recuperació és incerta i, en el millors dels casos, molt lenta.
  • Abocaments: Els abocaments, encara que siguin de matèria orgànica (restes d'aliments, peixos morts, etc.), modifiquen les condicions físiques i químiques de l'entorn, de manera que s'altera l'equilibri ecològic de l’hàbitat: per la producció fotosintètica, la posidònia necessita aigües transparents; en aquestes condicions de transparència, afavorides per la pròpia presència de la praderia (vegeu-ho més amunt), la planta pot prosperar en zones pobres en nutrients on altres organismes marins veuen molt limitat el seu creixement. L'augment de matèria orgànica i nutrients, a més d'enterbolir l'aigua, fa possible la proliferació d'aquests organismes competidors (plàncton, algues, etc.) fet que limita l'accés a la llum als estrats inferiors ocupats per la posidònia. Aquesta alteració retroalimentada de l'equilibri de l'hàbitat pot forçar el declivi de la comunitat sencera i afavorir la proliferació d'espècies invasores.

Consells per a la navegació responsable

  • Fondejos: Es pot fondejar amb seguretat dins les zones de camps de boies delimitades per a  aquest fondeig situades a l'Àrea del Parc Natural de ses Salines i a la Badia de Sant Antoni. Es poden reservar fondejos al tel. 971340645 (Club Nàutic de Sant Antoni) i a www.balearslifeposidonia.eu (Zona del PN de ses Salines). També es pot fondejar sobre bancs d'arena, molts dels quals són visibles des de la superfície. Tanmateix, dins els camps de boies no es pot fondejar lliurement, sinó només a través d'una de les boies reservades.
  • Abocaments: Les aigües de sentina es poden abocar a les instal·lacions preparades del port d'Eivissa, del port de Sant Antoni, del port de la Savina de Formentera i de la resta de ports i marines d'Eivissa i Formentera. Es poden consultar els ports i els seus serveis a www.ibiza.travel/ca/nautica.php. La resta de residus es poden emmagatzemar a l'embarcació i desfer-se'n als contenidors municipals que els pertoqui.

Proposta d'ordenació de fondejos

El Consell Insular d’Eivissa va encarregar l’any 2018 un estudi amb l'objectiu de diagnosticar la sobre-freqüentació marina pel turisme nàutic a les praderies de Posidonia oceanica d'embarcacions i realitzar una proposta d'ordenació de fondejos.

L'estudi es concreta en l'elaboració de un aixecament cartogràfic del fons marí d'un total de 43 trams marins per determinar la presència de les diferents comunitats del bentos marí.

En aquestos trams es realitza a la vegada un estudi de freqüentació d'embarcacions fondejades per determinar el grau d'intensitat dels fondejos i sobre quins tipus de comunitat marina es troben.

Amb el conjunt de les dades dels estudis anteriors es redacta una proposta dels fondejos i de la seua gestió per a cadascun dels 43 sectors marins seleccionats.

Podeu consultar l’Estudi i la proposta de planificació i ordenació de fondejos a l’apartat de documentació

Documentació

Gestió de restes de posidònia

El Consell Insular d'Eivissa va encarregar el 2010 un estudi sobre la gestió de les restes de plantes marines (posidònia) a les platges, aplicat a l'àmbit concret del litoral de l'illa d'Eivissa.

Aquest estudi proposa diferents alternatives de gestió de la posidònia sostenibles amb el medi i que no passen per la tradicional retirada generalitzada i sistemàtica de les seues restes; ja que no són un residu, sinó un element més del sistema platja-duna, indispensable per mantenir el seu equilibri i evitar la desaparició d'arena de les platges, entre altres factors.

Documentació

Ens trobareu a:

Consell Insular d'Eivissa

T:  Avenida Espanya, 49 - 3ª Planta - Ala Oeste

T:  971 19 59 00

T:  mediambient@conselldeivissa.es

 

Edifici Polivalent de Cas Serres (Documentació Ambiental)

T:  Carrer d'Ernest Ehreneld, S/N

T:  971 39 08 87

T:  biblioteca@conselldeivissa.es

T:  https://www.facebook.com/bpieivissa

T:  Dilluns a divendres de 09.00 a 14.00h i de 16.00 a 21.00h. Dissabtes de 09.00 a 14.00h